Tothom coneix David Villa, considerat com un dels millors jugadors en la història d'Espanya, i que va deixar un gran record en els clubs que va defensar, com el Saragossa, l'Sporting de Gijón, el Barça, el València i l'Atlètic de Madrid. Encara pot presumir de ser el màxim realitzador en la història de la selecció espanyola, amb la qual va conquerir una Eurocopa i un Mundial, sent decisiu en ambdós, gràcies als seus gols.
Però poca gent coneixerà la història que s'amaga darrere del futbolista, i que és realment curiosa. Ell mateix es va encarregar d'explicar alguns dels detalls més íntims, i va recordar com va començar a jugar a futbol, quan només era un nen. Va deixar frases molt cridaneres en la seva conversa amb 'The Players Tribune', relatant com es va enamorar d'aquest esport, que posteriorment li va servir per a consagrar-se com una llegenda, i un dels millors davanters d'aquest segle.
"El meu pare havia d'arriscar la seva vida per donar menjar a la seva família i ell volia una vida millor per a mi. Sense ell, jo mai hauria jugat al València, el Barça o l'Atlètic de Madrid. Mai hauria guanyat el Mundial. Mai hauria fitxat amb el New York City. Què dimonis, no sabria gairebé ni córrer! Això pot sonar a broma, però és totalment cert: sense el meu pare, una de les meves cames hauria estat més curta que l'altra", va començar explicant el golejador asturià.
"Tuilla era un poble obrer, però també era un lloc molt alegre, amb molta gent, ple de nens. Jo era molt feliç. No canviaria la meva infància per res del món. Vivíem en un pis petit, que sempre estava ple d'amics i familiars. Recordo que, per poder jugar dins de casa, jo mateix havia de fer les pilotes amb paper i cinta adhesiva perquè la meva mare no em deixava utilitzar-ne una de veritat. Pel que sembla, només trencava coses. Així que jugàvem als carrers, a les places i en una pista interior de futbol sala al col·legi. Quan plovia, jugàvem en una zona coberta a la qual anomenàvem 'el pati'. També jugàvem en un pàrquing i en un terreny de gespa desnivellat prop de la nostra porta. Pensant-hi, diria que no hi ha cap lloc de Tuilla on no hàgim jugat futbol", va prosseguir.
L'accident que va poder acabar prematurament amb la carrera de Villa
Villa també va recordar quan es va trencar el fèmur, quan tan sols tenia quatre anys. "Un dia, quan tenia 4 anys, jo estava (oh sorpresa!) jugant futbol quan un nen més gran que jo va caure damunt meu. Recordo un dolor terrible. Vam anar a l'hospital i va resultar que m'havia trencat el fèmur de la cama dreta. Com era molt petit, els metges no van trobar cap manera per curar l'os que no em provoqués un dèficit de creixement. O sigui, tindria una cama més curta que l'altra. No és l'ideal si vols ser futbolista!", va explicar 'El Guaje', lloant la figura del seu pare.
"El meu pare va remoure cel i terra per trobar una solució. Un dia va trobar un metge que tenia una teoria sobre els pesos. Hauria de tenir les cames penjant a l'hospital, dia rere dia. Va ser molt dur per a un nen de 4 anys, se'm va fer etern, però havia de fer-ho perquè l'os se soldés bé. Almenys això és el que els meus pares m'han explicat. Jo pràcticament no recordo res d'aquests dies. Segurament perquè tenia les cames penjant cada dia! Quan vaig poder aixecar-me del llit, vaig tornar a jugar a futbol una altra vegada. Encara portava el peu dret enguixat, així que anava coixejant al pati, em recolzava a la paret de la casa i llavors el meu pare em tirava la pilota al peu esquerre. I la hi tornava una vegada i una altra. Quan la gent analitza el meu joc ara, expliquen que puc xutar amb les dues cames", sentenciava.