Viure en una de les ciutats més cares del món amb menys de 800 euros al mes sembla impossible. Però la realitat és que David Jurado, un espanyol resident a Tokyo, ha demostrat que no ho és. El seu testimoni s'ha fet viral després d'explicar, amb xifres concretes, com aconsegueix mantenir-se amb un pressupost de només 755 euros mensuals, la qual cosa equival a uns 120.000 iens.

I és que el seu cas no respon a un estil de vida convencional. La seva estratègia passa per adaptar-se al que ell mateix defineix com viure a l'estil japonès, és a dir, ajustant cada despesa al màxim i allunyant-se de l'estàndard occidental que molts estrangers mantenen en arribar al Japó.

El lloguer: la clau per a sobreviure a Tòquio

El major estalvi de David és en l'habitatge. Mentre que zones cèntriques com Shibuya o Shinjuku poden disparar els preus, ell paga entre 350 i 400 euros al mes. Una cosa que aconsegueix apostant per apartaments tradicionals, més antics, moltes vegades sense ascensor i construïts en fusta.

A més, sol residir en àrees una mica allunyades del nucli més turístic i financer de la ciutat. D'aquesta manera, redueix de manera significativa el cost mensual, tot i que a canvi renuncia a certes comoditats habituals en habitatges moderns. La realitat és que aquesta decisió marca la diferència, ja que sense aquest ajust en el lloguer, el seu pressupost seria completament inviable en una ciutat com Tokyo.

Menjar barat i transport cobert

En alimentació, David destina entre 200 i 250 euros al mes. La seva fórmula és clara i passa per evitar restaurants orientats a turistes i apostar per opcions locals. Supermercats que rebaixen fins a un 50% els plats preparats al final del dia o cadenes econòmiques com Yoshinoya o Matsuya, on es pot menjar per tot just 4 a 6 euros.

Pel que fa al transport, juga amb avantatge. Com molts treballadors al Japó, té cobert el trajecte diari a la feina per part de la seva empresa. Així, la seva despesa es limita a l'oci de cap de setmana, que ronda entre 50 i 70 euros mensuals. Finalment, els subministraments i la telefonia suposen uns 100 euros. Aquí també aplica l'estalvi, aprofitant tarifes mòbils de baix cost i controlant el consum de llum i aigua.

Així doncs, el seu cas demostra que viure a Tòquio amb un pressupost reduït no és impossible, però exigeix disciplina, adaptació cultural i renunciar a molts estàndards habituals fora del Japó.