La lectura és una de les grans fites de l'aprenentatge infantil, però no es produeix de forma automàtica ni uniforme en tots els infants. El pedagog i neuroeducador David Bueno recorda que només al voltant del 60% dels infants estan preparats per aprendre a llegir als cinc anys, una afirmació que qüestiona la pressió educativa primerenca i subratlla la importància de respectar els ritmes maduratius. Des de la pedagogia i la neurociència s'insisteix que aprendre a llegir no és només una qüestió d'edat cronològica, sinó de desenvolupament cerebral, emocional i cognitiu.
Des del naixement fins als cinc anys, l'aprenentatge del nen es basa fonamentalment en l'experiència sensorial, el moviment, el llenguatge oral i el vincle afectiu. En els primers anys de vida, el cervell s'organitza a partir de la interacció amb l'entorn: tocar, explorar, imitar, escoltar i jugar són les principals vies d'aprenentatge. Durant aquesta etapa es desenvolupen funcions essencials com l'atenció, la memòria, el control inhibitori i el llenguatge, que més endavant permetran aprenentatges més complexos.
Nen llegint llibre mascareta unsplash
Entre els dos i els cinc anys, el nen consolida el llenguatge oral, amplia el seu vocabulari, millora la comprensió verbal i comença a reconèixer sons, ritmes i patrons. Aquestes habilitats són la base del que es coneix com a consciència fonològica, un requisit imprescindible per aprendre a llegir. Tanmateix, no tots els cervells assoleixen el mateix nivell de maduració al mateix temps. Com assenyala David Bueno, forçar l'aprenentatge lector quan aquestes estructures encara no estan llestes pot generar frustració, desmotivació i fins i tot rebuig cap a la lectura.
Des d'una perspectiva pedagògica, l'edat mitjana per aprendre a llegir se situa entre els sis i els set anys, moment en què la majoria dels infants ja ha desenvolupat les habilitats necessàries. Entre elles destaquen la consciència fonològica, la coordinació visomotora, la memòria de treball, l'atenció sostinguda i la capacitat d'associar símbols gràfics amb sons. També és fonamental un adequat desenvolupament emocional, ja que la seguretat i la motivació influeixen directament en l'aprenentatge.
David Bueno insisteix que aprendre a llegir abans no implica aprendre millor. De fet, molts nens que no estan preparats als cinc anys ho estan plenament un o dos anys després, sense que això suposi cap desavantatge acadèmic a llarg termini.
Nen amb un llibre en un jardí / Pixabay
Passats els cinc anys, a més de la lectura, el nen adquireix altres aprenentatges clau: millora la seva capacitat de raonament lògic, desenvolupa el pensament abstracte, aprèn a planificar, a autoregular-se emocionalment i a comprendre normes socials més complexes. Aquests avenços permeten un aprenentatge més profund i significatiu.
Des de la pedagogia actual, el missatge és clar: respectar els ritmes individuals no retarda l'aprenentatge, el reforça. La lectura, quan arriba en el moment adequat, es converteix en una experiència plaent i sòlida, base de tot l'aprenentatge posterior.
