Veure a Dani Olmo amb la samarreta del FC Barcelona sembla un camí natural. Va créixer a Catalunya, va passar per La Masia i va acabar tornant com a futbolista. No obstant això, entre ambdós moments hi va haver distància, dubtes i sacrificis familiars. El pas més important va arribar quan va decidir abandonar el seu entorn sent un nen.
Olmo tenia una oportunitat al davant. Havia de deixar la pedrera blaugrana i traslladar-se a Croàcia per incorporar-se al Dinamo de Zagreb. La decisió implicava separar-se del seu entorn. També necessitava aprendre l'idioma i adaptar-se a un futbol desconegut. No existien garanties que l'aposta acabés funcionant.
Deixar Barcelona per anar-se'n a Croàcia va ser el pas més difícil
Al principi va viure en una residència. L'adaptació va resultar exigent i la seva mare va decidir mudar-se amb ell a un pis. Van afrontar junts una vida nova. No tenien una xarxa propera i van haver de resoldre cada dificultat entre tots dos. "Només la meva mare i jo sabem el que vam viure allà", va explicar a Divinity.
La frase resumeix alguna cosa més que nostàlgia. Mare i fill van compartir incertesa, soledat i dificultats. També van celebrar avenços que ningú més podia comprendre. Croàcia es va convertir en una experiència, però el resultat no elimina l'esforç. Darrere del creixement esportiu va existir una transformació construïda lluny de Barcelona.
Segons va explicar a El País, el seu pare va exercir una influència diferent. Va ser futbolista i entrenador a Catalunya. Per això les converses esportives eren habituals a casa. No intentava renyar-lo després de cada error. Li ensenyava a interpretar els partits, millorar la posició, accelerar els controls i observar què necessitava el joc en cada moment.
Si no hagués deixat el Barça, probablement avui no vestiria de blaugrana
Olmo era exigent amb si mateix. El seu pare evitava augmentar aquesta pressió. Preferia assenyalar detalls útils després de bones actuacions. El jugador va acabar entenent aquestes correccions com un privilegi. Hi havia pares que pretenien actuar com a tècnics sense coneixements. En el seu cas existien experiència, respecte i una intenció constructiva.
El recorregut va confirmar la importància d'aquella decisió inicial. Dani va créixer al Dinamo de Zagreb, va continuar la seva carrera al Leipzig i va tornar al FC Barcelona. Cada etapa va afegir aprenentatges. Així i tot, Croàcia continua ocupant un lloc en la seva memòria. Allà va deixar de ser un nen amb talent. Va haver d'aprendre a viure lluny, conviure amb la incertesa i valorar l'esforç de la seva família. La seva mare va abandonar la seva rutina per acompanyar-lo. El seu pare va seguir ajudant-lo a llegir el futbol des de la distància. Cap podia assegurar que el pla funcionaria. Aquest risc converteix la història gairebé èpica.