La Pulla és el territori que discorre, calmosament, sobre el taló de la bota italiana. I és la regió més misteriosa i enigmàtica del Mezzogiorno italià. Des de fa tres mil anys hi han passat i hi han arrelat tots els pobles que han transitat per la Mediterrània (grecs, fenicis, romans, bizantins, àrabs, normands, germànics, catalans, francesos i, a darrera hora, la Itàlia que va unificar Garibaldi a finals del segle XIX). I el resultat és una cultura insòlitament mestissa, però, alhora, extraordinàriament il·lustrativa de la Itàlia més profunda i misteriosa.
La Pulla és, també, aquella part més sòbria i discreta del Mezzogiorno italià, i l’única que ha estat capaç d’esquivar la voràgine del turisme de masses que destrueix pobles i paisatges. Durant sis dies ens hem endinsat en l’atmosfera de tradició, de calma i de misteri que envolta Bari, Grotte di Castellana, Matera, Locorotondo, Alberobello, Martina Franca i Lecce; per a conèixer els racons més insospitats, els seus espais més monumentals, la seva extraordinària cultura gastronòmica i la quotidianitat de la seva gent.
Bari, el nostre camp-base
Bari ens esperava per a iniciar la nostra "aventura puliana". I no ens va decebre. La "Porta d’Orient" de la bota italiana, ens va mostrar la seva part històrica – antiga i medieval – reclosa per la muralla l’aïlla del port vell i de la mar Adriàtica. La "Bari Vecchia"" – Bari la Vella – és una deliciosa trama de carrers i carrerons, de places i de placetes; que ens va mostrar la reunió d’espectaculars edificis històrics – temples i palaus – i modestes cases de veïns que elaboren i venen diferents tipus de pasta fresca. I l’eixample modern, vertebrat per un elegant passeig marítim, se’ns va mostrar a través del seu edifici més representatiu: el teatre Petruzzelli.
Les coves de Grotte di Castellane
Grotte de Castellane va ser la nostra primera immersió al rerepaís de Bari, a la part interior de la Pulla. I mai més ben dit. Grotte acull el sistema de grutes més impressionant de la península italiana i un dels més grans i espectaculars d’Europa. Tres quilòmetres de recorregut a través de llargues i costerudes galeries i de grans i enigmàtiques sales modelades per l’aigua durant milions d’anys, que, en conjunt, són un bosc petri de fantàstiques estalactites i estalagmites blanques i vermelloses. Un recorregut de quasi dues hores per les entranyes de la terra que ens va regalar un espectacle visual i sensorial inimaginable.
Matera, el poble rupestre
Matera és l’assentament humà més antic de la península italiana. Fins que se la va catalogar com "la vergonya d’Itàlia", i les famílies del Sassi (el barri rupestre) van ser desplaçades cap a barris nous. Tot i això, la gent del Sassi mai no van abandonar del tot les seves coves. Les van conservar com el testimoni que els unia amb un passat i una tradició i això ha fet possible que nosaltres les poguéssim "descobrir”. Vam penetrar a les enigmàtiques esglésies excavades de Santa Lucia alle Malbe – amb el seu cementi excavat a la roca que cobreix el temple – i Santa Maria d'Idris. Vam penetrar en una casa-cova que conservava la traça del segle XVIII i vàrem dinar en un restaurant-cova.
Locorotondo, la "clasca del caragol"
Locorotondo en la llengua puliana arcaica de l’edat mitjana vol dir "lloc rodó". És una petita ciutat que es va disposar, a partir del cim d’un turó, en carrers que resseguien les cornises naturals del turó i que formaven cercles concèntrics, com el dibuix de la clasca d’un caragol. A Locorotondo, vam passejar pels seus carrerons – admirant la rectoria romànica de Madonna d’ella Greca, l’església barroca de San Giorgio Martire, el palau rococó Morelli o les cases pacientment i insistentment emblanquinades, de porticons verds i amb balcons amb baranes de forja impossible —. Una experiència que ens va traslladar al segle d’or napolità (s. XVII).
Alberobello, el poble dels “trulli”
Alberobello, el poble dels trulli, és el lloc més conegut de la Pulla. Però nosaltres hi vam ser fora de la "temporada alta" i certa calma dominava els carrers de Monti Rione (el barri dels trulli). A Alberobello vam esbrinar que aquestes curioses construccions tenien un origen relacionat amb l’evasió d’impostos. Durant el segle XV, el virrei català havia decretat un impost que gravava totes les construccions de nova planta. I els habitants de la Pulla —i, especialment, els d’Alberobello— desenvoluparien un curiós sistema de construccions de planta circular i de teulada cònica que, per la seva naturalesa constructiva, quedarien exemptes de l’impost català.
Martina Franca, la petita capital del barroc..., i de la tempesta
Martina Franca és la petita capital del barroc civil de la Pulla (amb permís de Lecce). Martina Franca ens va mostrar com l’estil barroc baixava de les façanes i es desplegava en el traçat de carrers i places. I com l’aigua que recollien les teulades es prodigava pels carrers. A Martina Franca ens va enganxar una monumental tempesta que, per uns moments, va convertir el poble en una petita Venècia. Però aquell formidable aiguat va restar com una anècdota que restaria en el record de la nostra “aventura puliana”: la Plaça Maria Inmacolata – la més emblemàtica de la ciutat – singularment inundada; i la nostra roba, xopa d’aigua.
Lecce
Lecce té un passat grec i romà. I una herència bizantina, àrab i normanda. Però, Lecce és, bàsicament, barroca. És la veritable capital del barroc de la Pulla. A Lecce ens hi vam desplaçar en tren. Els ferrocarrils italians – com els catalans, però a diferència dels espanyols – són nets, còmodes i puntuals. D’anada amb un seriós Regional i de tornada amb un luxós Frecchia Rossa. Lecce, quasi a la punta del taló de la bota, ens va rebre amb aquell sol lluminós i càlid de la tardor mediterrània, i els seus palaus, els seus temples i l’empedrat dels seus carrers ens va regalar un espectacle impagable d’arquitectura i urbanisme barroc.
La Pulla, amb Bari "Porta d’Orient”, banyades pel plàcid Adriàtic, ens ha regalat una experiència fantàstica. Una “aventura puliana” inoblidable que queda en la nostra retina i en la nostra ànima, com un viatge a la part més profunda i misteriosa de la bota italiana. I la més desconeguda, tot i que, per a nosaltres, ja no ho és tant.