Un nen que mai protesta, que sempre obeeix i que sembla necessitar molt poc dels adults sol ser interpretat com un nen especialment madur. No obstant això, Cristina Cortés, psicòloga infantil i psicoterapeuta especialitzada en vincle, adverteix que aquesta tranquil·litat no sempre significa que tot vagi bé. En alguns casos, el menor pot estar aprenent a amagar allò que sent per no alterar la relació amb els qui l'envolten.
"És fàcil confondre la calma amb benestar", explica Cortés. Culturalment, assenyala, tendim a associar la tranquil·litat amb equilibri emocional i l'obediència amb maduresa. Són nens còmodes per als adults perquè amb prou feines generen conflicte i semblen no necessitar massa atenció. Precisament aquí pot aparèixer el problema: que aquesta aparent serenitat provoqui que les seves necessitats emocionals passin desapercebudes.
Quan portar-se massa bé es converteix en protecció
L'especialista aclareix que no hi ha res preocupant en el fet que un nen tingui un temperament tranquil. La diferència apareix quan deixar de protestar o agradar contínuament es converteix en una estratègia per mantenir el vincle. Si expressar enuig, tristesa o frustració provoca incomoditat en els adults, alguns menors poden aprendre que resulta més segur callar i adaptar-se.
Entre els senyals que Cortés identifica apareixen la recerca constant d'aprovació, les dificultats per triar per si mateixos, disculpar-se excessivament o restar importància a allò que els molesta. Des de fora poden semblar especialment responsables i madurs, però aquesta adaptació pot produir-se a costa d'ignorar les seves pròpies necessitats. Altres experts també han advertit que una obediència excessiva no equival necessàriament a una bona autoregulació emocional.
Un nen també necessita poder enfadar-se
Cortés explica a més un comportament que desconcerta moltes famílies: nens exemplars en determinats entorns que en arribar a casa exploten. Segons la psicòloga, això pot ocórrer precisament perquè el cos es relaxa allà on percep major seguretat. Després de passar hores controlant-se, el malestar acumulat pot aparèixer en forma d'enuig, plor o irritabilitat.
La resposta no consisteix a eliminar els límits ni a acceptar qualsevol conducta. Cortés defensa mantenir el vincle fins i tot durant el conflicte, validar el que sent el menor i ajudar-lo progressivament a regular-ho. Que un nen pugui mostrar enuig, tristesa o frustració sense sentir que per això perdrà afecte és una part important del seu desenvolupament. L'objectiu no és aconseguir nens que mai molestin, sinó que puguin expressar el que els passa sense haver d'amagar-ho per sentir-se estimats.