L'envelliment no és un procés uniforme ni lineal, i aquesta és precisament la idea que subratlla Conrado Estol en assenyalar que hi ha una edat concreta que marca un punt d'inflexió en la nostra vida. Segons explica l'expert en longevitat, al voltant dels 47 anys es produeix el que defineix com "el primer gran declivi", una etapa en la qual l'organisme comença a experimentar canvis biològics més perceptibles i relacionats amb la vellesa veritable.
Fins ben entrada la dècada dels quaranta, el cos manté una notable capacitat d'adaptació. El metabolisme, la massa muscular i múltiples funcions fisiològiques conserven encara un comportament relativament estable. És un període en què moltes persones continuen percebent-se com a joves des del punt de vista funcional, fins i tot quan el calendari avança.
El punt d'inflexió biològic
La tesi que planteja Estol és clara, segons ell, passada la meitat dels 45 anys, l'organisme comença a mostrar senyals més importants de desgast. No es tracta únicament de sensacions subjectives, sinó de processos cel·lulars i metabòlics que comencen a modificar-se. La regeneració tissular s'alenteix, la recuperació física perd eficiència i certs indicadors d'envelliment s'acceleren.
@coeus.life 🧬 La Ciència de la Longevitat: El Secret per Viure Més i Millor 💫 Sabies que viure més no és només qüestió de sort? La ciència de la longevitat estudia com allargar la nostra vida i, més important encara, com mantenir-nos saludables i actius en el procés ✨ ID: @Dr Conrado Estol 💥 #coeus #longevidad #vivirmejor #vidasaludable #estilodevida
♬ sonido original - Coeus Life
Aquest fenomen no implica una transformació brusca, però sí que marca una tendència sostinguda. A partir d'aquell moment, el cos ja no respon amb la mateixa facilitat als excessos, la falta de descans o el sedentarisme. El marge fisiològic s'estreny i els hàbits de vida adquireixen una rellevància molt més gran que en etapes anteriors. Ja que el cos es ressent més de tot.
Quan més s'envellix
Un dels aspectes més cridaners de l'explicació de l'expert resideix en la idea que no envellim al mateix ritme durant tota la vida. Estol sosté que existeix una fase concreta en la qual els canvis associats a l'edat s'intensifiquen. Al voltant dels 47 anys, múltiples sistemes de l'organisme comencen a reflectir una pèrdua progressiva de resiliència.
Aquest enfocament connecta amb investigacions recents sobre envelliment biològic, que apunten a l'existència de períodes d'acceleració en determinats rangs d'edat. Factors hormonals, inflamatoris i metabòlics contribueixen a aquesta transició, que no depèn exclusivament de l'edat cronològica sinó també de l'estil de vida.
Lluny d'un missatge alarmista, la reflexió parla de la capacitat d'intervenció. Alimentació, activitat física, descans i control de l'estrès poden modular de forma significativa la velocitat d'aquest declivi. L'envelliment, subratlla aquesta visió, no és únicament qüestió d'anys, sinó de decisions acumulades.