Ingressar efectiu, rebre transferències o demanar un préstec deixa informació en el sistema bancari. Les entitats tenen obligacions de comunicació a Hisenda i de prevenció del blanqueig, però cada operació està subjecta a regles diferents. Superar una xifra determinada pot implicar que el banc informi d'aquest moviment, sense que això suposi automàticament una inspecció o una sanció per al titular del compte.
En aquest sentit, convé distingir la informació tributària de les alertes per operacions sospitoses. Els bancs presenten declaracions amb determinades dades econòmiques i, d'altra banda, han de comunicar al Sepblac els moviments que, després d'examinar-los, presentin indicis de blanqueig. L'import importa, però també la procedència dels diners, la seva finalitat i la seva correspondència amb l'activitat habitual del client.
L'efectiu i els préstecs tenen llindars concrets
El primer supòsit són els ingressos i retirades en efectiu superiors a 3.000 euros, inclosos en una declaració informativa anual. El segon són les operacions amb bitllets de 500 euros: continuen sent legals i la seva utilització, per si sola, no estableix una inspecció automàtica. L'obligació general per moviments d'efectiu depèn de l'import de l'operació, amb independència de la denominació dels bitllets utilitzats.
El tercer cas afecta els préstecs i crèdits: el banc informa d'aquells el saldo pendent dels quals a 31 de desembre supera els 6.000 euros. El quart són les transferències elevades, encara que aquí hi ha una precisió fonamental: els 10.000 euros no constitueixen un llindar general que obligui el client a declarar-les. Aquesta quantitat correspon, entre altres supòsits, al transport d'efectiu en entrar o sortir d'Espanya.
Els ingressos recurrents també poden requerir explicacions
El cinquè supòsit són els ingressos repetits la procedència dels quals no encaixa amb la informació que té l'entitat sobre el client. Cobrar periòdicament una quantitat petita no implica una irregularitat. No obstant això, si apareixen moviments sense justificació econòmica aparent, el banc ha d'examinar-los i pot sol·licitar documentació. Quan existeixin indicis de blanqueig després d'aquesta anàlisi, la comunicació correspon al Sepblac, no equival a una denúncia tributària automàtica.
Així doncs, conservar contractes, factures i justificants permet explicar les operacions quan se sol·liciti. Desatendre reiteradament els requeriments de documentació pot justificar restriccions en el compte, segons el Banc d'Espanya. La mesura ha de respondre a les circumstàncies del cas i ser proporcionada: superar una quantitat o rebre diners amb freqüència no n'hi ha prou per a concloure que existeixi frau.