Realitzar el principal dinar a l'escola és un hàbit cada vegada més estès a les escoles –a les ciutats, pràcticament el 75% dels alumnes ho fan– i la xifra ha anat augmentat en les últimes dècades. La conscienciació sobre la importància de l'alimentació en la salut de les persones ha provocat que, cada vegada més, els pares es preocupin per la qualitat dels aliments que se'ls ofereix als seus fills en l'escola.

Serveis externs

Segons l'informe 'Els menjadors escolars a Espanya', existeix una tendència a la generalització del model de subcontractació per proveir els menjadors escolars. Així, un 63,6% dels centres utilitza serveis externs de càtering, mentre que només un 36,4% tenen cuines in situ en les nou comunitats autònomes que van aportar dades per a l'informe.

Generalment, en aquests serveis externalitzats s'opta pel sistema de línia freda. En aquests casos, el menú dels alumnes s'elaboren a la cuina de l'empresa de càtering, es refreden i es transporten en safates perquè s'escalfin quan arribin a l'escola a l'hora de servir. Es tracta d'un sistema de refredament ràpid que permet preservar sabors i textures dels aliments. Menys comú és el model de línia, pel que els aliments es cuinen i es manté la temperatura en el transport sense trencar la cadena de calor.

Aquest any, a causa de la inflació que ha provocat una pujada dels preus important al sector de l'alimentació, hi ha una gran preocupació entre els pares per la qualitat del menú escolar. Però, com ha de ser un menú equilibrat i sa?

Menjador escolar / Unsplash
Menjador escolar / Unsplash

Com ha de ser un menú escolar

Segons la Guia de Menjadors Escolars del Ministeri de Sanitat, el dinar haurà d'aportar al voltant d'un 35% de l'energia total de les necessitats diàries. En general, es recomana que el contingut de greix del menú s'adeqüi de manera que no aportin més del 30-35% de l'energia total, les proteïnes proporcionin un 12-15% del contingut calòric i el percentatge restant provingui dels hidrats de carboni. Quant a la contribució dels diferents àcids grassos (saturats, monoinsaturats i poliinsaturats) a l'energia total, els greixos saturats no n'han d'aportar més del 10% de l'energia total del menú.

S'advoca perquè els menús es dissenyin tenint en compte la quantitat de nutrients per unitat d'energia, de manera que el que aportin sigui suficient per fer front a les necessitats de minerals i vitamines de l'estrat d'edat i sexe amb menor necessitat energètica. És fonamental assegurar l'aportació de proteïnes, calci, ferro i vitamina A.

Un menú saludable ha d'incloure, com a base del primer plat o com a guarnició del segon, algun aliment d'aquests dos grups: verdures i hortalisses o patates, pasta, arròs, llegums, blat de moro, etc. Un segon plat alternant carn, peixos i ous, que anirà acompanyat, d'una de les guarnicions esmentades. Les postres seran una peça de fruita i, com a complement, es podrà incloure un lacti. La fruita fresca no ha de ser substituïda, generalment, per sucs envasats. El menjar anirà acompanyat de pa i aigua.