Comprar una casa a Itàlia per només un euro sembla una oportunitat difícil de rebutjar. Tanmateix, darrere d’aquest preu simbòlic s’amaguen unes condicions que poden convertir la compra en una inversió molt més elevada del que molts compradors s’imaginen. Tot i que aquests programes municipals són reals i legals, les despeses de rehabilitació, els tràmits i les obligacions contractuals poden fer que la suposada ganga acabi costant desenes de milers d’euros.
Què s’amaga darrere de les cases a un euro d’Itàlia?
Aquestes iniciatives tenen com a objectiu recuperar habitatges abandonats, revitalitzar pobles afectats per la despoblació i atreure nous residents i inversors. Els ajuntaments ofereixen immobles a un preu simbòlic amb la condició que els compradors assumeixin la rehabilitació i compleixin els requisits establerts.
El problema és que moltes d’aquestes cases necessiten reformes integrals, ja que presenten humitats, desperfectes estructurals o instal·lacions obsoletes. Per tant, l’euro anunciat no representa el cost real de disposar d’un habitatge habitable. Segons una anàlisi publicada per Idealista el 20 d’agost de 2026, les obres, els impostos i les obligacions contractuals poden incrementar considerablement la inversió necessària.
Una casa d’un euro que pot costar més de 80.000 euros
Per entendre la diferència entre el preu de compra i la despesa final, es pot plantejar una simulació orientativa. En un supòsit hipotètic, la notaria, els impostos i els tràmits podrien representar 3.000 euros. Per la seva banda, el projecte tècnic, les llicències i els estudis, 6.000 euros. I, finalmente, la reforma integral, uns 65.000 euros. Si s’hi afegeixen 10.000 euros per a imprevistos, el cost total arribaria als 84.001 euros. Aquestes xifres són merament il·lustratives i no constitueixen un pressupost real ni una mitjana del mercat. El cost efectiu dependrà de l'estat de l'immoble, la ubicació i les obres necessàries.
Un altre aspecte important són les condicions que estableixen els municipis. A Cantiano, per exemple, es demana una garantia de 4.000 euros, presentar el projecte de rehabilitació en sis mesos i acabar les obres en un màxim de tres anys des del seu inici. A Pietramelara, la garantia exigida és de 5.000 euros. A més, cal presentar el projecte tècnic abans d'un any i començar les obres en un termini màxim de dos anys des de la compra. Aquestes garanties no impliquen necessàriament perdre els diners, ja que poden formalitzar-se mitjançant avals o pòlisses. Tanmateix, incomplir les condicions pot comportar penalitzacions o l'execució de la garantia.
Oportunitat real o possible estafa?
Les cases a un euro no són una estafa per si mateixes. Són programes municipals reals, però cal distingir-los dels anuncis fraudulents que poden aprofitar la seva popularitat per reclamar pagaments anticipats sense garanties. Abans de comprar, convé consultar les bases oficials de l'ajuntament. Així com revisar l'estat de l'immoble amb professionals i calcular totes les despeses. El preu d'un euro pot ser només el principi d'una inversió considerable.