Carlota viu a Dubai: “Puc sortir i deixar la porta de casa oberta sense por de res”

Dubai s'ha convertit en una d'aquelles destinacions que, més enllà de l'atractiu econòmic o arquitectònic, desperten un tipus de fascinació menys visible però molt poderosa com ho és la sensació de seguretat. Qui hi resideix de forma prolongada sol coincidir en una idea que sorprèn especialment els qui observen des d'Europa. La Carlota, una espanyola instal·lada a l'emirat, ho resumeix amb una frase que crida l'atenció per la seva rotunditat: “Puc sortir i deixar la porta de casa oberta sense por de res”.

La percepció de tranquil·litat no és un element aïllat ni una experiència anecdòtica. A Dubai, la seguretat és un dels pilars sobre els quals se sosté la vida quotidiana. No es tracta únicament de la presència policial, sinó d'un entramat legal i social molt estricte que condiciona el comportament de les persones que resideixen al país. Les lleis són severes, les sancions dissuasòries i la vigilància constant. Una sèrie de factors que, combinats, generen un entorn on la delinqüència comuna és extremadament baixa en comparació amb moltes grans ciutats occidentals, on cal ser molt més desconfiat.

Una sensació difícil d'imaginar des d'Espanya

Per a molts espanyols, acostumats a normalitzar certes precaucions com tancar amb clau diverses vegades, desconfiar de rens nocturns o evitar determinades zones a certes hores, relats com el de la Carlota poden semblar exagerats o impossibles. No obstant això, nombrosos residents estrangers descriuen una experiència similar. La idea de caminar de nit, utilitzar transport públic o moure's en espais urbans amb un nivell nul de por que et passi alguna cosa, forma part de la rutina, no d'alguna cosa excepcional.

Aquest clima de seguretat percebuda té un impacte directe en la qualitat de vida dels residents. No només redueix l'ansietat associada a possibles robatoris o incidents, sinó que altera la forma en què les persones es relacionen amb el seu entorn. La confiança és molt més gran, ja que en conèixer algú no existeix el recel o la por que et pugui fer alguna cosa dolenta.

Normes estrictes i un control permanent

El model de Dubai, no obstant això, està lluny de ser neutral. La baixa criminalitat sol vincular-se a un sistema legal rígid, on les conductes tipificades com a delicte poden comportar conseqüències molt serioses. La vigilància, la regulació de comportaments i l'aplicació de les normes formen part del mateix fenomen que permet experiències com la que descriu la Carlota.

Per a alguns, és un exemple d'eficàcia; per a altres, un entorn de forta supervisió estatal. L'indiscutible és que, per a molts residents, la sensació de viure sense por a la delinqüència quotidiana constitueix una diferència radical respecte a altres països. Així doncs, la Carlota, com tants expatriats, ho expressa des de l'experiència personal, no des de la teoria.