Si t'has preguntat alguna vegada "cada quant hauria de rentar-me els cabells?", has de saber que no existeix una freqüència exacta per a tothom. Cada dia, dues vegades per setmana, una a la setmana, una al mes! Cada persona adquireix uns hàbits, i aquests hàbits els considera l'estàndard, i altres pràctiques semblen estranya o antihigièniques. Però és que el consens no ha existit mai: ja en l'antiguitat i l'edat mitjana hi havia debats i opinions sobre quan i quantes vegades rentar-se el cap.
Què deia la ciència llavors i què diu ara sobre quan rentar-me els cabells?
Rentar-me el cabell en el passat
Pels metges grecs i romans, i després d'ells els seus hereus medievals, la higiene corporal era quelcom més que higiene. Un bany era més que un bany, i rentar-se el cap era més que rentar-se el cap. Tot això era salut. La higiene et posava en contacte amb aigües i temperatures fredes o calentes, i això alterava els humors interns (que, ells pensaven, eren les substàncies que portàvem dins i determinaven la salut i la malaltia).
Per a aquests metges, per tant, era important rentar-se el cap, però amb determinades condicions: no amb aigües fredes, no a les nits, no pas més d'una vegada a la setmana... però clar, ningú no feia gaire cas. Cada cultura ho vivia a la seva manera. A la Mediterrània, alguns monjos rigoristes recomanaven rentar-se els cabells només quan fos imprescindible, mentre que els primers monjos irlandesos portaven llargues cabelleres que rentaven dues i tres vegades a la setmana, si no més.
Però, en última instància, durant l'edat mitjana es va acabar assolint un hàbit més o menys general de rentar-se el cap una vegada a la setmana.
Què em diu la ciència avui sobre rentar-me el cabell: la clau són les glàndules sebàcies
Era fastigosa aquesta pràctica antiga? No necessàriament. La clau, entenen avui els científics, és la producció de seu. El nostre cuir cabellut té unes glàndules sebàcies que produeixen greix. Aquest greix protegeix la pell i envolta el cabell per protegir-lo de les agressions externes (l'aire, el sol, la pols). Però, alhora, aquest greix captura cèl·lules mortes i bacteris, de manera que, si s'acumula i no es retira, acaba fent mala olor i causant irritacions i problemes en el cuir cabellut.
Quin és el problema? Que amb les facilitats de l'aigua corrent a casa i el xampú barat i industrial, hem passat a rentar-nos el cap molt més sovint, de forma molt més agressiva, per la qual cosa eliminem molt d'aquest seu, potser massa. I com explicava la dermatòloga Lynne Goldberd del Boston Medical Center rentar-se'l massa acaba assecant el cuir cabellut i obligant-lo a produir més greix del normal. Així que, a la llarga, aquests cabells s'embruten molt més ràpid, la qual cosa obliga a continuar rentant-los amb freqüència.
El consens científic, doncs, és que no existeix una freqüència estàndard real: depèn de les persones, el seu tipus de cabell, i la seva producció de seu. El dermatòleg David Saceda, de l'AEDV (Associació Espanyola de Dermatologia i Venereologia) no creu que hi hagi problema amb les rentades diaris, i explica que:
"Hi ha persones que tenen uns cabells que necessiten rentar-se tots els dies, especialment els homes, perquè produeixen més greix".
A les persones amb el cabell llarg i llis se'ls embruta ràpidament, perquè el greix s'estén amb més facilitat fins a les puntes, i haurien de rentar-se el cap entre dues i tres vegades a la setmana, mentre que les persones amb el cabell arrissat poden aguantar més dies sense necessitat de rentar-se'l, i potser amb una rentada setmanal poden tirar bé. Més important que la freqüència exacta és l'ús de xampús suaus que no danyin els cabells ni el cuir cabellut.
En general, la clau és no rentar-me els cabells ni massa com per danyar la protecció sebàcia del meu cuir cabellut, ni tan poc com perquè aquest greix comenci a fer olor pels bacteris acumulats. Cada quant te'ls rentes tu?