Una casa pot estar neta, endreçada i ben cuidada, però tot i així transmetre una sensació visual poc elegant. Moltes vegades no es deu al preu dels mobles, sinó a com estan col·locats els objectes, quina escala tenen i quant soroll visual generen. L'interiorista Beto Frías ho resumeix amb una idea clara: hi ha petits canvis que poden fer que un habitatge deixi de semblar barat sense necessitat de reformar-lo.
Un dels errors més habituals és omplir les parets amb molts quadres petits. Aquesta composició de “nuvolets” pot semblar decorativa al principi, però si no està molt ben pensada acaba creant desordre visual. La paret es veu fragmentada, l'estança sembla més carregada i cap element té prou presència per ordenar l'espai.
Un quadre gran funciona millor que molts petits
Frías recomana substituir aquesta acumulació de peces petites per un quadre gran o una obra amb més presència. No té per què ser una peça cara. Pot ser una làmina ben emmarcada, una fotografia, una il·lustració o fins i tot una composició senzilla, però amb la mida adequada per a la paret i el moble que té a sota.
L'escala és clau. Un quadre massa petit sobre un sofà, un llit o un aparador pot fer que tot sembli improvisat. En canvi, una peça gran crea un punt focal, dona intenció a l'espai i transmet una sensació més ordenada. La casa sembla més pensada, encara que el canvi sigui senzill. El mateix passa amb els marcs. Barrejar massa estils, colors i mides sense criteri pot abaratir el resultat. Si es volen mantenir diverses peces, convé agrupar-les amb una estructura clara, respectar distàncies i triar una paleta coherent.
La teva casa no hauria de semblar un viver
Un altre error freqüent és repartir moltes plantes petites per tota la casa. Una a la prestatgeria, una altra a la taula auxiliar, una altra a la finestra, una altra al bany i diverses més en racons sense relació entre si. Encara que les plantes aporten vida, quan apareixen desordenades poden generar l'efecte contrari: una casa carregada, poc cuidada i visualment caòtica. La recomanació de l'interiorista és apostar per una planta gran en lloc de moltes petites escampades. Una planta amb volum pot transformar una cantonada, donar altura a l'estança i aportar frescor sense saturar. A més, funciona com un element decoratiu potent, gairebé com una escultura natural.
La clau no està a eliminar personalitat, sinó a reduir el soroll visual. Menys objectes, més ben triats i amb més escala solen donar una imatge més elegant. Un quadre gran, una planta important i superfícies menys saturades poden fer més per una casa que molts adorns petits. A vegades, perquè un habitatge sembli més car, no cal afegir: cal treure i triar millor.