Ángel treballa a l'obra amb 78 anys: “Amb els 850 euros que em donaven només em quedava per al lloguer”

La història d'Àngel reflecteix una realitat cada cop més estesa a Espanya, amb jubilats que, tot i haver complert tota una vida laboral, es veuen obligats a continuar treballant per poder sobreviure. Amb 78 anys, Àngel continua anant a l'obra perquè la pensió que percep no li arriba per cobrir les despeses més bàsiques del dia a dia. No es tracta d'una elecció personal ni d'un desig de mantenir-se actiu, sinó d'una necessitat econòmica pura i dura.

Durant anys, l'Ángel va cotitzar i va treballar durant molts anys, especialment en la construcció. En arribar a la jubilació, esperava poder viure amb una certa tranquil·litat, però la realitat va ser molt diferent. La pensió que va començar a rebre a penes cobria el cost del lloguer, deixant fora altres despeses essencials com alimentació, subministraments, medicaments o imprevistos. Davant d'aquesta situació, no va tenir més remei que continuar treballant malgrat la seva edat.

Una pensió insuficient per cobrir el bàsic

El cas d'Àngel no és aïllat. Molts pensionistes amb trajectòries laborals llargues es troben amb prestacions que ronden xifres molt ajustades, especialment en grans ciutats o zones on el preu de l'habitatge és elevat. En el seu cas, una part molt important de la pensió es destinava exclusivament al lloguer, cosa que feia impossible arribar a final de mes sense ingressos addicionals.

A aquesta situació se sumen altres factors habituals en persones de la seva edat com les despeses mèdiques, tractaments no coberts completament per la sanitat pública i l'encariment general del cost de la vida. Tot plegat converteix la pensió en un ingrés clarament insuficient. La conseqüència directa és que continuar treballant deixa de ser una opció per convertir-se en l'única sortida viable.

Una realitat que afecta milers de jubilats

El testimoni d'Àngel posa sobre la taula un problema estructural: pensions que no garanteixen una vida digna després de la jubilació. Tot i que existeixen complements a mínims i ajudes socials, en molts casos no són suficients o no arriben a temps. Això empeny persones grans a prolongar la seva vida laboral en condicions precàries. Cada cop són més freqüents els casos de jubilats que busquen feines esporàdiques, tornen a antics oficis o accepten feines físicament dures per completar els seus ingressos. 

La història d'Àngel no parla d'esforç o sacrifici voluntari, sinó de supervivència. Representa una generació que va treballar durant dècades i que, arribada a la vellesa, descobreix que la seva pensió no és suficient per viure amb dignitat. Així doncs, mentre no canviï aquesta realitat, molts seguiran treballant quan, en teoria, ja haurien d'estar descansant.