Andreu Buenafuente ha explicat moltes històries de la seva infància, però una de les més curioses té a veure amb una cosa tan quotidiana com aprendre a caminar. L'humorista va explicar a Nadie Sabe Nada que va trigar més de l'habitual a fer els seus primers passos i que la situació va arribar a preocupar els seus pares, que van acabar portant-lo al metge per comprovar que tot estigués bé.
Buenafuente va recordar que als 13 mesos encara no caminava. Al principi, a casa s'ho prenien amb humor i el seu pare fins i tot feia broma dient que el cap li feia contrapès. No obstant això, en passar el temps sense avenços, les bromes van deixar pas a una certa preocupació i la família va decidir consultar un metge.
A casa primer s'ho van prendre amb humor
L'anècdota encaixa perfectament amb el to amb què Buenafuente sol parlar de la seva família. Ell mateix ha explicat que el seu pare era molt bromista i que fins i tot una situació que va acabar inquietant-los va començar convertida en un acudit familiar. Durant aquells mesos ningú sabia encara si simplement estava trigant una mica més o si existia algun problema que justifiqués aquella demora.
Finalment, Buenafuente va començar a caminar i l'episodi va quedar com una d'aquestes històries que sobreviuen durant dècades dins d'una família. Ell mateix va rematar el record assegurant que, una vegada va començar a caminar, ja no va parar, convertint aquella preocupació inicial en una anècdota que avui explica entre rialles.
Una infància que recorda especialment feliç
Més enllà d'aquesta història, Buenafuente ha descrit la seva infància com una etapa molt feliç i ha destacat en altres ocasions la protecció que va rebre dels seus pares. Ha explicat que ells van carregar amb experiències familiars molt més difícils relacionades amb la postguerra i el franquisme, però van procurar que els seus fills creixessin allunyats d'aquell pes.
Aquella preocupació perquè no caminava mostra precisament una faceta molt quotidiana d'aquesta relació. Els seus pares podien fer broma amb la situació, però quan van començar a pensar que podia existir algun problema, van buscar ajuda. Dècades després, Buenafuente pot recordar aquell episodi des de l'humor que ha marcat tota la seva carrera: va trigar a començar a caminar, la seva família va arribar a inquietar-se i va acabar visitant el metge, però allò va quedar simplement com una peculiar història dels seus primers anys.