Andrés Iniesta va tenir clar molt aviat què volia fer amb els diners que començava a guanyar com a futbolista. Mentre molts joves podrien haver pensat en cotxes, rellotges o qualsevol altre caprici, ell va preferir mirar cap a Fuentealbilla, el poble on havia crescut i on la seva família mantenia una estreta relació amb el camp i el vi.
Amb el seu primer contracte important al Barça va ajudar a ampliar la vinya familiar. Anys després, quan li van preguntar directament si mai havia tingut la temptació de comprar-se un Ferrari, la seva resposta va ser senzilla: "No". Per a Iniesta, destinar aquells diners a la terra tenia una càrrega emocional que anava molt més enllà d'una inversió econòmica.
Els diners del futbol van acabar tornant a Fuentealbilla
La història del projecte familiar havia començat abans. Als anys 90, el seu pare, José Antonio Iniesta, va plantar al voltant de deu hectàrees de vinya amb la il·lusió de produir algun dia el seu propi vi. La carrera d'Andrés va acabar permetent que aquella idea creixés fins a convertir-se en un projecte molt més ambiciós.
Iniesta sempre ha explicat que el vi formava part de la vida quotidiana de la seva infància. De petit participava fins i tot en la recollida del raïm i coneixia de prop una tradició molt present a La Manchuela. Per això, quan va començar a disposar de recursos, va preferir invertir-los en alguna cosa que connectava directament amb la seva família i les seves arrels.
D'una petita vinya a un celler familiar
El somni va acabar prenent forma el 2010 amb l'obertura de Bodega Andrés Iniesta a Fuentealbilla. Amb els anys, el projecte va ampliar considerablement la seva superfície de vinya i va desenvolupar diferents vins vinculats fins i tot a noms i moments importants de la família. El mateix Iniesta mai ha presentat el celler únicament com un negoci. N'ha parlat com una barreja de romanticisme i empresa: hi ha afecte per la terra, però també la necessitat d'aconseguir que el projecte sigui sostenible.
Aquests primers diners expliquen bastant bé la seva manera d'entendre l'èxit. Abans de grans luxes, Iniesta va triar reforçar alguna cosa que ja existia abans que es convertís en una estrella mundial. El futbol el va portar molt lluny de Fuentealbilla, però una part dels seus primers ingressos va fer exactament el camí contrari: va tornar al poble, es va transformar en vinyes i va acabar ajudant a construir un dels projectes familiars més recognoscibles de la seva vida fora del terreny de joc.