Andrés Iniesta mai ha tingut cap problema a l'hora d'admetre que ingressar a la Masia va ser la millor decisió que va poder prendre en la seva vida. Allà el van formar com a jugador i com a persona, i va madurar molt aviat, una cosa que li va permetre poder estar preparat per a la pressió mediàtica i la fama que va haver de suportar quan va arribar al primer equip. I veient com li van anar les coses, és difícil imaginar que li podrien haver sortit millor d'una altra manera.
Probablement, en cas de no haver-se mudat a Barcelona tan jove, també hauria arribat a l'elit, veient el talent natural que tenia per jugar a futbol. Però és pràcticament impossible de millorar la seva carrera al Barça, on va arribar a ser el capità del primer equip, i va ajudar a conquerir quatre Champions League, tres Supercopas d'Europa, nou Lligues EA Sports, tres Mundials de Clubs, sis Copes del Rei o sis Supercopas d'Espanya.
Sense oblidar els seus èxits amb la selecció espanyola, marcant el gol a la final del Mundial de Sud-àfrica, que li va donar la primera estrella a 'La Roja', el 2010. I també va guanyar les Eurocopes de 2008 i de 2012, sent l'MVP en l'última d'elles. No obstant això, també va viure molts moments complicats durant la seva etapa a la Masia, com ha explicat. Perquè no va ser fàcil separar-se de la seva família i dels seus amics, i marxar del seu Albacete natal sent només un nen.
Iniesta ha revelat que el primer any va ser molt complicat per a ell, i que la seva adaptació va ser lenta. Va passar moltes nits plorant, sense dormir, i pensant a tornar a casa. La seva veu es trencava quan parlava per telèfon amb els seus pares, i no podia contenir les llàgrimes. Afortunadament, va tenir la paciència necessària, i va acabar sent molt feliç. Però no oblida aquests moments complicats, que li fan valorar encara més tot el que ha aconseguit, sent un exemple que val la pena lluitar pels teus somnis.
El viatge més difícil en la vida d'Iniesta
Iniesta ha fet incomptables viatges al llarg de la seva carrera, visitant una gran quantitat de països, i jugant en la lliga del Japó o en la dels Emirats Àrabs Units. Però no n'hi ha cap que es pugui comparar al que va fer per primera vegada des d'Albacete a Barcelona, quan va fitxar pel Barça.
"Vam parar per Tortosa a dinar. No va menjar ningú. La meva mare plorava, el meu pare no tenia gana, el meu avi tractava d'animar-me... però tampoc menjava. El cotxe era un funeral, ningú parlava", explicava el llegendari centrecampista fa uns anys en una entrevista.