Arribar tard de forma habitual sol interpretar-se com una falta d'educació, d'interès o de responsabilitat. No obstant això, la psicòloga Ana Del Valle ho explica des d'una altra perspectiva: moltes persones impuntuals no arriben tard perquè no els importi, sinó perquè el seu cervell calcula el temps amb massa optimisme. Creuen que tardaran menys del que realment tarden, minimitzen els imprevistos i organitzen el dia com si tot hagués de sortir perfecte.
Aquest error té nom en psicologia: subestimar el temps necessari per completar una tasca. La persona pensa que dutxar-se, vestir-se, esmorzar, buscar les claus, aparcar o arribar al transport públic li portarà "un moment". Però aquests moments s'acumulen. Al final, surt de casa deu o quinze minuts més tard del previst i sent que el retard ha aparegut del no-res.
El cervell s'enganya amb facilitat
El problema no sempre està en l'agenda, sinó en la percepció. Algunes persones recorden quant van trigar una vegada que tot va sortir bé i usen aquest record com a referència. Si un dia van arribar a la feina en vint minuts, el seu cervell decideix que aquest és el temps real, encara que la majoria de dies necessitin trenta-cinc.
També influeix el desig d'aprofitar cada minut. Qui arriba tard sol intentar ficar una tasca més abans de sortir: respondre un missatge, recollir alguna cosa, preparar cafè, revisar una bossa. Cada gest sembla petit, però empeny tot l'horari. El cervell optimista creu que encara hi ha marge, fins i tot quan ja no n'hi ha.
No és excusa, però sí explicació
Entendre això no significa justificar la impuntualitat. Arribar tard afecta els altres, genera estrès i pot transmetre desinterès encara que no sigui la intenció. La diferència és que, si l'origen és una mala estimació del temps, la solució no passa només per "esforçar-se més", sinó per canviar el càlcul.
Una estratègia útil és mesurar temps reals durant diversos dies. No el que un creu que triga, sinó el que triga de veritat. Després, convé afegir un marge fix de deu o quinze minuts a cada desplaçament o preparació important. La puntualitat millora quan es deixa de planificar des de l'escenari ideal. Si sempre arribes tard, potser no ets irresponsable, però el teu cervell està confiant massa que tot anirà ràpid, fins i tot massa vegades seguides.