Amancio Ortega és avui un dels empresaris més rics del món, però la seva infància va estar marcada per una realitat completament diferent. El fundador d'Inditex va créixer en una família treballadora, amb un pare ferroviari i una mare dedicada a la llar, en uns anys en què els diners amb prou feines arribaven per cobrir les necessitats bàsiques. Entre tots els records d'aquella etapa n'hi ha un que ell mateix ha assenyalat com especialment dur.
L'episodi va ocórrer quan Ortega tenia al voltant de 12 anys i vivia a la Corunya. Va acompanyar la seva mare, Josefa, a una botiga de queviures i va escoltar com el propietari li deia que ja no podia continuar fiant-li. Anys després, l'empresari va explicar el que significava aquella frase per a ells: "Això volia dir que anàvem al llit sense sopar". El record va ser recollit per La Razón i també apareix en la biografia autoritzada escrita per Covadonga O'Shea.
Una escena que va marcar la seva manera d'entendre la feina
Ortega va recordar que el taulell era tan alt que ni tan sols podia veure bé la persona que parlava amb la seva mare, però sí que va entendre perfectament el que estava passant. Aquella falta de diners el va impressionar fins al punt de relacionar-la amb una decisió molt primerenca: començar a treballar com més aviat millor per ajudar a casa.
Poc després va deixar els estudis i va entrar a treballar com a noi dels encàrrecs en una camiseria de la Corunya. A partir d'aquí va començar a conèixer des de dins el funcionament del sector tèxtil, primer en petits comerços i després creant els seus propis projectes. Aquest aprenentatge acabaria sent la base del que anys més tard es convertiria en Zara i, posteriorment, en Inditex.
D'una família amb dificultats a aixecar un imperi
La distància entre aquella infància i la seva situació actual és enorme. No obstant això, Ortega ha mantingut sempre aquest record com una de les imatges que millor expliquen la seva obsessió per treballar, estalviar i construir una estabilitat econòmica que la seva família no tenia.
No es tracta només d'una història de pobresa convertida en èxit empresarial. El més potent del relat és el moment concret: un nen escoltant que a casa seva ja no podien seguir comprant menjar a crèdit. Molt abans de les grans botigues, les inversions immobiliàries i l'expansió internacional, hi va haver una família que tenia dificultats per arribar a final de mes. I Ortega mai ha oblidat aquella frase perquè, segons ha explicat, va ser una de les primeres vegades que va entendre de veritat el que significava no tenir diners.