Álvaro Carrillo gestionava el lloguer d'un pis de la seva àvia al centre de Màlaga quan va rebre una proposta per cobrar el doble per la mateixa vivenda. La renda era de 400 euros mensuals, però una immobiliària li va plantejar que podien demanar 800. El jove va explicar el cas a laSexta Xplica, per explicar per què no volien aprofitar aquesta possibilitat.
"La immobiliària ens va dir que podríem demanar 800 euros", va relatar. No obstant això, la seva família entenia que el lloguer havia de permetre als inquilins conservar marge per estalviar i, si volien, comprar una vivenda en el futur. El seu criteri tenia en compte aquesta possibilitat de progressar. La proposta de duplicar la mensualitat xocava, per tant, amb el sentit que ells donaven a l'arrendament.
Cobrar més no era l'únic criteri de la família
En aquest sentit, Carrillo va descriure l'immoble com una vivenda petita, amb una habitació, bany i cuina. Considerava que els 400 euros eren un preu just i va denunciar que diferents agències havien contactat amb ell per suggerir-li pujades. Les dificultats de persones properes per pagar un lloguer influïen en la seva decisió.
La diferència entre ambdues quantitats permet entendre la dimensió del plantejament. Passar de 400 a 800 euros hauria suposat altres 4.800 euros anuals de renda per a la propietat. Per a qui visqués al pis, aquesta mateixa xifra s'hauria convertit en una despesa addicional. El canvi afectava directament els diners disponibles després de pagar la vivenda, encara que l'immoble i les seves característiques continuessin sent els mateixos.
Un lloguer que deixés espai per estalviar
D'aquesta manera, la postura d'Álvaro situava l'estalvi de l'inquilí dins de la decisió sobre el preu. Pagar una mensualitat assumible permet organitzar altres despeses i reservar diners per a projectes posteriors. En la seva explicació, la vivenda havia de complir aquesta funció durant una etapa de la vida. La possibilitat d'obtenir més ingressos existia, però no determinava per si sola quant volia cobrar la família.
Així doncs, el seu testimoni posa el focus en una elecció concreta: mantenir una renda per sota del que els proposava la immobiliària. El que va explicar llavors va ser per què preferien deixar marge econòmic als inquilins abans que duplicar el lloguer. Una cosa que poques vegades arriba a succeir.