Alba Aldehuela lloga habitacions al pis de Madrid on també viu i prefereix compartir-lo amb persones d'una edat i unes rutines similars a les seves. Així ho va explicar a Y ahora Sonsoles, d'Antena 3, on va defensar per què descarta jubilats. En parlar del seu marge per escollir companys, va assenyalar: "Per sort és aquí a Madrid, llavors hi ha molta gent que demanda pisos".
En aquest sentit, la seva explicació parteix d'una circumstància que considera fonamental: comparteix les zones comunes amb els qui lloguen les habitacions. L'habitatge va ser comprat pel seu pare i ella la utilitza com a residència habitual. Per això, en ensenyar el pis també busca les persones amb qui es trobarà cada dia. El seu criteri, segons va argumentar, està lligat a l'ambient que vol mantenir dins de casa.
Busca companys que estiguin en la seva mateixa etapa
El pis va estar vinculat inicialment a la seva època universitària. L'Alba va explicar que va arribar a Madrid des de fora i que llavors buscava conviure amb estudiants que compartissin una situació semblant. Després, en incorporar-se al mercat laboral, va traslladar aquesta preferència a joves que treballessin. La seva elecció segueix el mateix plantejament: trobar companys els horaris i costums dels quals encaixin amb el moment de vida en què ella es troba.
D'aquesta manera, relaciona el seu rebuig als jubilats amb les diferències que anticipa en la convivència. Durant la seva intervenció va posar com a exemple sortir de festa i tornar de matinada, una rutina que considera més fàcil de compartir amb algú de la seva generació. Encara que va assegurar que conviure amb una persona gran no li molestava per si mateix, va mantenir la seva preferència per altres perfils en seleccionar els qui ocuparien les habitacions.
La demanda li permet mantenir les seves preferències
Així, l'abundància d'interessats apareix en el seu relat com un avantatge per triar. L'Alba reconeix que rep peticions de persones amb situacions molt diferents, incloses mares amb nadons que busquen una habitació. Aquesta varietat de sol·licituds li ha permès percebre les dificultats d'accés a l'habitatge. No obstant això, sosté que aquestes necessitats no canvien el criteri amb què decideix qui comparteix el seu domicili.
Així doncs, el seu testimoni mostra com entén el lloguer de les habitacions: els ingressos conviuen amb el seu desig d’escollir l’entorn quotidià. Per a l’Alba, la decisió inclou compartir espais, horaris i formes de viure. L’elevada demanda que descriu li permet mantenir aquesta selecció entre els candidats, mentre les persones jubilades queden fora del perfil que busca per a la casa en la qual resideix.