Aitana Ocaña va convertir un dels records més curiosos de la seva infància en el concepte d'un dels seus discos més personals. La cantant va créixer en una habitació completament blava perquè, durant bona part de l'embaràs de la seva mare, els seus pares pensaven que seria un nen. Quan van descobrir que finalment seria una nena, el dormitori ja estava pintat i van decidir deixar-lo exactament com estava.
"Els meus pares pensaven que jo seria un nen fins als sis mesos", va explicar Aitana en recordar aquell episodi. Fins i tot havien comprat roba pensant en un nen i manejaven noms com Hugo o Izan. L'error es va corregir després d'una altra prova mèdica, però l'habitació blava va romandre i va acabar acompanyant-la durant els seus primers anys de vida a Viladecans.
L'habitació blava va acabar convertint-se en el seu refugi
El que podria haver-se quedat en una simple anècdota familiar va acabar adquirint un significat molt més profund amb el pas del temps. Aitana va viure en aquella habitació fins aproximadament els vuit o nou anys, abans de traslladar-se amb la seva família a Sant Climent de Llobregat. Per a ella, el blau mai va quedar associat únicament a aquella equivocació prèvia al seu naixement.
La cantant ha explicat que aquest color representa tranquil·litat, pau i la sensació d'estar en un lloc segur. Precisament per això va decidir recuperar el record quan va travessar una etapa personal complicada i buscava una idea que simbolitzés tornar a les seves arrels i retrobar-se amb si mateixa.
Una història d'infància va acabar donant nom al seu disc
D'aquí va néixer el títol Cuarto azul. Aitana va compondre bona part del projecte després d'un 2024 que ella mateixa va descriure com a difícil a nivell emocional. Davant de cançons relacionades amb la tristesa, l'ansietat o la frustració, el dormitori de la seva infància apareixia com la imatge a la qual podia tornar per sentir-se protegida. També ha fet broma amb el fet que aquell dormitori trenqués involuntàriament amb l'associació tradicional entre blau per a nens i rosa per a nenes. Els seus pares no van tornar a pintar l'habitació quan van saber que tindrien una filla.
Dècades després, aquest detall aparentment insignificant ha acabat formant part de la seva identitat artística. L'habitació que es va preparar pensant que allà dormiria un nen va acabar sent un dels espais més importants de la infància d'Aitana i, anys més tard, el símbol triat per explicar un dels moments més personals de la seva carrera.