Aitana Ocaña ha recordat una etapa dolorosa de la seva infància a Sant Climent de Llobregat, quan va patir assetjament escolar per part de companys de l'escola de música. La cantant ha explicat que li enganxaven xiclets als cabells, difonien que tenia polls i aconseguien que altres nens s'apartessin d'ella. Encara que ocorria per temporades, aquella sensació de rebuig va acabar afectant la seva manera d'anar a classe.
"Jo li deia a la meva mare que no volia anar", ha explicat. No obstant això, quan ella preguntava què succeïa, Aitana intentava restar importància al que havia passat. Fins i tot quan la seva mare descobria un xiclet enganxat als seus cabells, responia que potser se l'havia posat sola. Aquest silenci reflecteix la por, la vergonya i la dificultat que molts nens senten per explicar que estan sent assetjats.
La por la va portar a ocultar el que ocorria
Aitana no volia preocupar la seva família ni sabia com enfrontar-se als seus companys. Inventar una explicació semblava més senzill que reconèixer que altres nens la humiliaven. L'assetjament no necessitava cops constants per fer mal real, de fet, n'hi havia prou amb els rumors, l'aïllament i petites agressions repetides perquè comencés a sentir que no pertanyia al grup.
Amb els anys, l'artista ha comprès que parlar resulta essencial. També ha volgut precisar que la seva experiència va ser menys greu que la d'altres menors que suporten situacions molt més dures, però això no converteix el seu patiment en irrellevant. Recordar-ho públicament permet mostrar que conductes presentades com a bromes poden deixar por, inseguretat i una empremta prolongada.
La psicologia com a eina per demanar ajuda
Aitana aprofita la seva experiència per conversar amb els seus cosins petits i comprovar que se senten segurs. Considera fonamental que les famílies preguntin, observin canvis de comportament i creïn un espai on els nens puguin explicar el que ha passat sense pensar que seran culpats. La negativa sobtada a anar a classe pot ser un senyal que mereix atenció.
La cantant també ha defensat la importància d'anar al psicòleg. Ella va començar després de sortir del concurs que la va fer coneguda i considera que cuidar la ment hauria de normalitzar-se. Al mateix temps, reconeix que la teràpia és cara i no està a l'abast de totes les famílies. El seu missatge no consisteix a imposar una solució única, sinó a demanar ajuda quan sigui possible. La nena que amagava un xiclet als cabells ara utilitza la seva veu per recordar que cap menor hauria d'afrontar l'assetjament en silenci. Escoltar a temps pot canviar la vida de qualsevol menor.