Treballar de cara al públic i manejar diners implica assumir que, de tant en tant, pot aparèixer un desquadrament de caixa. Un canvi mal lliurat, un bitllet comptat dues vegades o un error en tancar el torn poden provocar que faltin alguns euros. El que moltes empreses no poden fer és traslladar automàticament aquesta pèrdua al treballador descomptant-la de la seva nòmina.
El Tribunal Suprem ho ha deixat clar en una sentència. Com a regla general, els empleats que manegen fons no han de reposar de la seva butxaca els diners que faltin a caixa. La raó és senzilla: en una relació laboral per compte d'altri, el risc empresarial correspon a l'empresa i no pot traslladar-se sense més al treballador.
El Suprem posa límits als descomptes per desquadraments
La sentència 345/2026 va anul·lar un procediment intern que obligava els seus empleats a reposar els desquadraments de caixa. L'Alt Tribunal va recordar que l'alienitat en els riscos és una característica essencial de la relació laboral. En altres paraules, qui treballa per compte d'altri no participa automàticament de les pèrdues del negoci per un error operatiu.
Això no significa que qualsevol conducta quedi impune. El mateix Suprem distingeix els desquadraments normals dels supòsits en què existeixi dol o culpa del treballador. A més, l'empresa manté les seves facultats disciplinàries si pot acreditar una actuació negligent greu o un incompliment. El que no resulta vàlid és descomptar de manera automàtica cada faltant com si fos un deute personal.
El plus de trencament de moneda pot canviar l'escenari
Existeix, a més, una excepció important amb l'anomenat trencament de moneda. Alguns convenis o contractes contemplen aquest complement precisament per compensar el risc associat al maneig habitual d'efectiu. En aquests casos, poden existir regles específiques sobre com s'absorbeixen determinades diferències de caixa, sempre dins del que preveu la regulació aplicable.
Per això convé revisar la nòmina i el conveni abans d'acceptar qualsevol descompte. Si no existeix un complement específic ni s'ha acreditat una conducta culpable, l'empresa no pot convertir automàticament un desquadrament en diners que el treballador hagi de retornar. La doctrina recent del Suprem reforça aquesta idea: el risc ordinari de caixa pertany a l'empresa, no a l'empleat que simplement comet un error.