El Tribunal Suprem ha tornat a reafirmar una doctrina que els tribunals laborals apliquen amb freqüència, perquè el robatori a l'empresa per part d'un treballador justifica l'acomiadament disciplinari, fins i tot si el valor del que s'ha sostret és reduït. La clau no rau en la quantitat econòmica, sinó en la ruptura de la relació de confiança entre l'empleat i l'empresa.
La sentència dona suport a l'acomiadament d'una treballadora que va ser sorpresa emportant-se articles de la seva empresa fora del seu torn de feina. Tot i que el fet no es va produir durant la seva jornada laboral, va ocórrer dins de les instal·lacions de la companyia, cosa que el tribunal considera suficient per justificar la sanció més greu com ho és l'acomiadament.
El robatori trenca la confiança entre empresa i treballador
La justícia entén que el contracte laboral es basa en un principi fonamental com ho és la bona fe. Quan un empleat sostreu productes o béns de la seva empresa, aquest principi queda trencat. Segons el Suprem, aquesta conducta constitueix una transgressió de la bona fe contractual, un dels motius que recull l'Estatut dels Treballadors per justificar un acomiadament disciplinari.
El tribunal subratlla a més que el valor econòmic dels articles robats no és el determinant. Fins i tot si es tracta de productes d'escàs valor o de cupons amb poc import, l'acte d'apropiar-se de béns de l'empresa ja suposa una pèrdua de confiança suficient per justificar l'acomiadament. En altres paraules, el que pesa jurídicament no és quant es roba, sinó el fet de robar.
També pot aplicar-se fora de la jornada laboral
Un dels aspectes més rellevants d'aquesta jurisprudència és que l'acomiadament pot considerar-se procedent fins i tot quan el robatori ocorre fora de l'horari de feina. El Suprem considera que, si el treballador accedeix al centre de treball i s'emporta béns de l'empresa, la conducta continua estant vinculada a la relació laboral. Per tant, l'empresa pot actuar disciplinàriament, estigui, o no, en horari laboral.
Aquesta interpretació reforça la capacitat de les companyies per protegir el seu patrimoni i mantenir la confiança dins de l'entorn laboral. La sentència confirma així una línia clara en la jurisprudència espanyola:, ja que quan un treballador roba a la seva empresa, encara que el valor sigui petit o el fet ocorri fora del seu torn, la justícia entén que la relació laboral queda greument danyada i l'acomiadament pot ser plenament vàlid.