Xavi Torres i Lliteras (Barcelona, 1967) és periodista esportiu de TV3 i un dels protagonistes a l'stand d'ElNacional.cat el dia de Sant Jordi. L'autor del llibre Jo vaig viure a la Masia, de Cossetània, ens presenta la seva mirada del Barça actual gràcies als futbolistes formats a la residència culer, com també la creació de la casa del futbol blaugrana i la seva evolució al llarg dels gairebé 50 anys d'existència.
Un dia de Sant Jordi especial presentant el llibre Jo vaig viure a la Masia?
Magnífic. Tot magnífic, excepte una cosa, que és aquest vent i aquestes boletes dels plataners que els que tenim al·lèrgia ens està matant. Però, per la resta, fantàstic. Bon dia, un solet meravellós, els carrers plens, llibres, roses... És bestial això que fem els catalans.
Explica'ns què hi trobarem en aquest llibre.
És d'entrada un homenatge a totes les persones que han tingut la sort, cosa que jo no, tot i que hi aspirava, de viure a la residència del Barça, mundialment coneguda com la Masia. Es va inaugurar l'octubre del 1979, aviat farà 50 anys, han passat més de 1.000 esportistes, i jo he volgut fer un homenatge a cada un d'aquests noms de jugadors i jugadores que han viscut a la residència del Barça. I, d'altra banda, el que volia és fer un exercici de memòria històrica. Ara veiem una Masia que és un producte d'excel·lència del Barça, però això quan va néixer no era així. I crec que és molt important per saber on som, saber d'on venim. I per això he fet aquest llibre.
Expliques en el moment de la creació, com ha anat evolucionant i detallant els jugadors... és una Bíblia de la Masia?
M'ho dieu tots, que és com una Bíblia de la Masia. És veritat que jo he dividit el llibre a banda de tots els esdeveniments i entendre la gestió de la Masia, crec que no hi havia un llibre en què en parlés. Sabem molts noms, molts futbolistes que han passat per la Masia... Doncs he volgut fer, més enllà de la llista d'aquests 1.007 esportistes que han passat per la residència, dividir el llibre en 3 grans grups que a mi em semblen molt interessants. El primer gran grup és conèixer els primers 20 futbolistes que van entrar en la primera Masia, al final del 1979, i et diria que el nombre és il·lustre és el del Guillermo Amor. He volgut conèixer els actuals perquè crec que ara vivim un moment en què la Masia està més de moda que mai. Ara mateix, habitualment hi ha 14 jugadors a cada convocatòria, i moltes vegades 7, 8, 9 i fins i tot 10 jugadors titulars sorgits de la residència del Barça, començant per Lamine Yamal, però seguim per Fermín, per Gavi, per Cubarsí, per Dani Olmo, per Alejandro Balde... n'hi ha tants... I hi ha un tercer grup que m'he entretingut, que són els jugadors sorgits de la Masia que han tingut la sort de jugar més de 100 partits amb el Barça. En el moment del llibre només n'hi havia 18, ara ja n'hi ha 20, perquè Fermín i Cubarsí ja han passat la xifra dels 100, però la veritat és que trobareu moltes dades, trobareu moltes anècdotes. Jo crec que és un llibre que, més enllà de ser la Bíblia, us ho passareu bé.
Més enllà de pensar en la Masia una escola de formació de futbol, també parlem de bàsquet, d'handbol, de futbol sala...
Sí, i d'hoquei i de futbol femení. Són les cinc seccions. És que la gent no ho sap, però allà a la Masia, van entrar més tard, però també és veritat que han passat molts esportistes d'altres disciplines. I és interessant conèixer-ho perquè és una visió completament diferent. El que va ser jugador de futbol del Barça té una mentalitat que no té res a veure amb la de l'hoquei, la de l'handbol, la del futbol sala. Els nens aspiren, entre altres coses, també a ser rics i, en canvi, en els altres esports aspiren a jugar al Barça perquè tenen un sentiment molt gran per aquesta samarreta.
Creus que aquest tret distintiu de tenir jugadors de la casa encara fa més diferent el Barça?
Per a mi, la Masia és la principal marca que té el club actualment. Si jo faig una fotografia del Barça actual, et diria que hi posaria el nou estadi, Lamine Yamal i la Masia.
Lamine Yamal i la Masia que estan estretament relacionats...
Sí, i abans Messi. I també és un jugador sorgit d'aquí. Jo penso que el Barça és diferencial justament per això. És l'únic club al món que aspira a guanyar tots els grans títols amb gent de la casa. I això genera un sentiment d'orgull, un sentiment de pertinença que és molt xulo. Això et permet que et vingui de gust guanyar, però també com guanyes, amb qui guanyes. I crec que aquest és un tret diferencial que fa del Barça un club tan especial.
Hansi Flick va dir que "no es tracta només de guanyar títols, sinó de la manera com juguem a futbol".
Per la manera de fer-ho. El Barça tota la vida, no només en l'època actual o des de l'arribada del Johan Cruyff l'any 1988; tota la vida ha tingut un bon gust pel futbol. El soci del Barça va escollir el model escocès, i et parlo dels inicis, que es passava la pilota, en comptes del model anglès, que la tiraven llarga, la lluitaven i buscaven la caiguda de la pilota i la segona jugada. En aquest sentit, tota la vida, després el Barça de les 5 copes amb l'Helenio Herrera també jugava un bon futbol. Però crec que el que ha aconseguit aquest fenomen global de la Masia és que el Barça, que aquella idea del Johan, que era simplement una idea, avui sigui un fet cultural molt consolidat, no només al Barça, sinó també a Catalunya. Aquí hi ha debats de futbol cada dia. Això no passa enlloc més. I això és perquè tenim un bon gust i volem no només guanyar, sinó fer-ho amb un component estètic que ve molt de gust. Per això, sovint, quan no guanyes, l'aficionat és capaç d'aplaudir l'equip perquè l'equip ha jugat bé, perquè l'equip s'ho ha deixat tot. I crec que aquest element és la diferència respecte a altres clubs. I et vull dir una cosa, ser diferent és collonut.
I aquest ser diferent i apostar per la Masia s'ha de fer des dels que manen, ara amb Joan Laporta.
Per primera vegada en les darreres eleccions, els quatre precandidats es manifestaven obertament cruyffistes, defensors de la Masia i tots van apostar per encara millorar els recursos, les prestacions, la inversió, tot. Això no havia passat en la història. En anteriors eleccions, recordo, per exemple, la de Josep Maria Bartomeu contra Joan Laporta; Bartomeu deia "vota'm a mi o vota Cruyff", com volent dir, fixa't tu, no? I amb Sandro Rosell, exactament el mateix. I ja no et dic res de Núñez, tot i que va ser un matrimoni de conveniència molt gran. Vull dir amb això que crec que definitivament sí que aquesta idea està consolidada i que aquella idea inicial avui és un fet cultural absolutament intocable.
Però aquesta aposta per la Masia també té a veure amb les dificultats econòmiques?
Ha estat un element que ha ajudat, sense cap mena de dubte. Però et vull dir que aquesta generació hagués arribat a jugar al primer equip del Barça sense dubte. Et diria que potser més tard; és molt estrany veure que jugadors juvenils siguin titulars del Barça. Hem vist Ansu Fati, Cubarsí, Gavi, Lamine Yamal...
Potser aquesta serà la tendència a partir d'ara?
Jo crec que això ha estat un accident de la història; no hi ha calés, per nassos anem a fer-ho, però jo crec que tots aquests jugadors maduren i amb 19, 20, 21 anys és una edat ideal. També hi ha jugadors que maduren més tard. Fermín no hauria estat mai al primer equip del Barça, amb 17 i 18 anys, perquè va créixer tardíssim, va necessitar una cessió i, en canvi, fixa't, avui Fermín és Déu. Doncs crec que no és necessari aspirar a tenir jugadors de 17 i 18 anys al primer equip. El que sí que és necessari és cuidar-los i generar-los un hàbitat al Barça Atlètic perquè puguin un dia arribar. Aquest és l'objectiu, Lamine Yamal a banda. Això és una altra cosa, és un extraterrestre que el barcelonisme ha tingut la sort de tenir-lo com un dia va tenir la sort de tenir a Messi.
S'apropen els 50 anys de la Masia. Com veus el seu futur?
Esplèndid. Crec que hi ha millors i pitjors èpoques de la Masia: èpoques que s'ha fet tot molt bé i èpoques que no s'ha fet tot tan bé. Però en qualsevol cas és revolucionària i li porta molts anys de diferència a la resta de clubs. Tots els clubs del món venen a copiar el model, venen aquí, se'ls explica i després no són capaços de copiar-lo. No és per casualitat, és que la Masia té molta tralla, té molts quilòmetres fets... el procés de selecció, el procés de formació, el procés d'educació global... tot això el Barça va molt per davant de la resta dels clubs. També en inversió, i ho veiem ara, per exemple, amb el futbol femení també. Així que jo li veig un gran futur, un futur esplendorós, i crec que el barcelonisme pot estar molt esperançat.
I d'aquí a uns anys tocarà el llibre d'aquests 50 anys de la Masia.
No, ara això ja ho deixarem, que el Barça s'actualitzi. I ara estem amb el segon llibre d'aquesta sèrie, que serà Què hi havia a can Barça abans de la Masia?, perquè el Barça existeix des de fa molts anys. I les sorpreses que m'estic trobant són tan bèsties que em fa molta il·lusió poder-les explicar a tothom amb un altre llibre.