Xabi Alonso ha dit prou. El tècnic del Real Madrid ha pres una decisió ferma: Franco Mastantuono es queda fora. No jugarà ni contra la Juventus a la Champions ni contra el Barça al Clàssic. Almenys des de l'inici. El motiu no és físic ni tàctic. És disciplina. L'argentí no defensa ni pressiona com exigeix l'entrenador. I a l'equip blanc, això té conseqüències.
Des que va arribar l'estiu passat, Mastantuono ha estat una de les grans sensacions. El seu talent és indiscutible. Desimboltura, tècnica i visió de joc. Amb només 18 anys, es va guanyar un lloc a l'onze inicial i la confiança total de Xabi. Però, amb el pas de les setmanes, el seu rendiment ha baixat i la seva actitud ha començat a preocupar. El problema no està en el que fa amb la pilota, sinó en el que deixa de fer sense ella.
Mastantuono no respon a les exigències de Xabi Alonso
Xabi Alonso és un tècnic obsessionat amb la pressió alta, la intensitat i el compromís col·lectiu. I Mastantuono no ha respost. Es desconnecta quan l'equip perd la pilota, no ajuda a tancar la seva banda i trenca l'equilibri defensiu. El cos tècnic ho ha parlat amb ell en diverses ocasions, però la resposta no ha estat l'esperada. En els últims partits, les seves estadístiques en recuperacions i pressió efectiva han caigut en picat.
Al vestidor, alguns companys ho han notat. En especial els defenses, que es veuen obligats a cobrir més terreny quan l'argentí no torna a temps. Xabi ho ha intentat tot: xerrades, sessions de vídeo, fins i tot exercicis específics als entrenaments. Però el missatge no ha calat. El tècnic considera que s'ha convertit en una debilitat tàctica, cosa imperdonable en partits de màxima exigència.
Per això, ha decidit deixar-lo fora de l'onze inicial en els dos pròxims partits. No és una sanció oficial, però sí un advertiment seriós. Alonso vol que el jove entengui que al Reial Madrid no hi ha espai per a la relaxació. Ni per a les estrelles que es creuen intocables. La meritocràcia és sagrada.
Xabi Alonso no tolera que els jugadors negociïn esforços
La banqueta blanca té alternatives. Arda Güler, més disciplinat i amb millor lectura tàctica, parteix com a favorit per ocupar el seu lloc. També Brahim podria guanyar minuts, gràcies al seu sacrifici defensiu i la seva mobilitat. Tots dos compleixen amb el que Xabi demana: pressionar, recuperar i córrer sense pilota.
Al club, la decisió s'interpreta com una crida a l'ordre. Ningú no dubta del talent de Mastantuono, però tots coincideixen que ha de madurar. La samarreta del Real Madrid no se sosté només amb tècnica. Cal caràcter, entrega i respecte per la idea col·lectiva.
Xabi ho té clar. Prefereix perdre qualitat puntual a perdre equilibri i compromís. Sap que el futur de Mastantuono pot ser brillant, però només si aprèn la lliçó. De moment, el missatge està llançat: qui no corri, no juga. I en aquest Real Madrid, això ja no es negocia.