En el Reial Madrid es percep un malestar creixent entorn de la figura de Vinicius. El brasiler sent que el tracte que està rebent no és d'acord amb el que ha donat al club en els últims anys. Dins del seu entorn consideren que la narrativa actual és injusta amb ell i que s'està minimitzant el seu pes real en els èxits recents de l'equip. Mentre es posa per davant un Mbappé que no ha aconseguit res comparat amb ell.
A diferència d'altres companys assenyalats per prioritzar objectius individuals, Vinicius creu que sempre ha posat el club per davant de tot, fins i tot de la selecció del Brasil. En el seu entorn recorden que va ser decisiu en dues Champions League, marcant en finals i assumint responsabilitats en les nits grans. Per això, no entén que ara es qüestioni la seva jerarquia dins del projecte després d'uns mesos dolents.
La comparació amb Mbappé l'incomoda
La comparació constant amb Kylian Mbappé no li resulta còmoda. Vinicius sent que, quan el francès no està, ell és qui assumeix el lideratge ofensiu sense cap temor. S'ha carregat l'equip a l'esquena en moments delicats i considera que això no està sent suficientment valorat. Internament creu que mai no ha protagonitzat gestos que puguin interpretar-se com prioritzar rècords personals o tornejos de seleccions per damunt de l'escut. Aquesta és una línia que, segons la seva visió, sempre ha respectat. Per això li dol que part del debat el col·loqui en un segon pla.
Al vestidor hi ha companys que reconeixen el seu pes competitiu. Saben que, en els moments de màxima exigència, ha respost. Però també és cert que l'arribada de noves estrelles ha alterat els equilibris i ha generat un repartiment diferent de protagonisme, especialment respecte amb Mbappé.
Vol ser la insígnia del projecte
Vinicius considera que, per edat, rendiment i trajectòria recent, hauria de ser la insígnia del Reial Madrid. No parla de galons simbòlics, sinó de reconeixement veritable dins del projecte del conjunt blanc. Creu que s'ho ha guanyat al camp. El club, per la seva banda, valora la seva importància, però també entén que el lideratge ara s'ha de compartir. En una plantilla plena d'estrelles, la corona ja no és per sempre de Vini.
Així doncs, la sensació del brasiler és que sent que no s'està mesurant amb la mateixa vara a tothom. I encara que no hi ha ruptura, sí que existeix una incomoditat latent. Perquè quan un creu haver-ho donat tot per l'escut, qualsevol dubte extern es percep com una injustícia.