Víctor Valdés va passar de defensar la porteria del Barça a recuperar-se amb crosses a Alemanya. La lesió de genoll que va patir el març del 2014 va interrompre la seva última temporada blaugrana i va canviar la seva relació amb el futbol. Un any després, va explicar com havia viscut aquella etapa en una entrevista amb la cadena colombiana RCN. El seu record anava molt més enllà del dolor físic i dels mesos sense competir.
“T'has lesionat el genoll… que passi un altre. Tu ja no vals”, va expressar en descriure la sensació de quedar apartat quan un futbolista deixa d'estar disponible. Era la seva manera d'explicar la duresa que havia percebut durant la recuperació, sense atribuir aquestes paraules a una persona concreta. Després d'anys acostumat a competir al màxim nivell, va haver de reconstruir una vida marcada per la incertesa.
Una lesió que va canviar la seva vida per complet
El 26 de març del 2014, Valdés es va trencar el lligament creuat anterior del genoll dret durant un partit contra el Celta de Vigo al Camp Nou. Un mal suport després de parar una falta el va obligar a abandonar el terreny de joc en llitera i sense saber què seria de la seva carrera. La lesió va necessitar cirurgia i el va deixar fora del tram final de la temporada i del Mundial del Brasil, per al qual podia veure's com a titular.
A les dures exigències pròpies d'un tractament tan complicat, s'hi afegia una circumstància important, ja que el seu contracte acabava aquell estiu i ja havia anunciat que no renovaria i que, a priori, se n'aniria al Mònaco.
Recuperar una vida fora de la porteria
D'aquesta manera, els records que va compartir Valdés en aquella entrevista estaven lligats a situacions corrents com desplaçar-se en tramvia, comprar un bitllet o desenvolupar-se sol amb crosses. Eren gestos allunyats de l'organització que envolta un futbolista professional. La recuperació el va fer mirar la seva vida des d'un altre lloc i valorar experiències que havien quedat fora del seu dia a dia mentre la seva prioritat era entrenar i jugar.
Així doncs, la reflexió de Valdés també contenia una resposta a aquesta sensació d'haver deixat de valer. Valdés reivindicava la voluntat de seguir endavant i recuperar confiança després d'una lesió greu. El testimoni mostra el que aquella etapa va significar per a ell: afrontar un canvi que afectava la seva feina, els seus hàbits i la manera de veure's a si mateix.