Ja és oficial. El Girona pot situar-se en posicions de descens per primera vegada des del seu ascens si aquest dimecres el Llevant puntua contra el Betis a València. Els d'Eusebio Sacristán, en el partit més important de la seva història a la màxima categoria del futbol espanyol, han perpetrat una actuació difícil d'explicar contra el Valladolid i han acabat perdent per la mínima (1-0). Coses que passen quan busques l'empat descaradament des del minut 1. La falta d'ambició blanc-i-vermella l'han aprofitat els castellans, que amb un solitari gol de Míchel han sumat els 3 punts i han superat el Girona a la classificació. Els de Montilivi queden molt tocats, però Eusebio encara més.
Defensa de 5 i a especular
Pànic. Tensió. Suor freda. Totes les sensacions que els aficionats del Girona han viscut abans i durant la disputa del partit s’han traslladat als futbolistes d’Eusebio. La primera part dels blanc-i-vermells ha estat difícil d’explicar: en un moment de vital importància, l’entrenador val·lisoletà ha apostat pel sistema de carrilers de Pablo Machín però l’estratègia no ha funcionat.
En els primers minuts de partit, el Valladolid ha dominat la possessió amb molta claredat i, envalentit per la seva afició, ha anat a buscar el primer gol de la nit sense por. Els castellans arribaven al duel dos punts per sota del Girona i no podien conformar-se amb un empat, mentre que els gironins tenien més marge de maniobra.
EFE
Per aquest motiu, Eusebio ha sigut més defensiu que de costum i ha situat un central com Jonás Ramalho de carriler dret. Aposta arriscada, si més no.
Sense profunditat i amb les cames garratibades, els jugadors del Girona no han trobat la porteria de Jordi Masip en tota la primera meitat. El Valladolid, en canvi sí que han tingut ocasions per posar-se per davant. Waldo ho ha provat en el minut 6 amb un cacau des de fora l’àrea i ell mateix també ha pogut condemnar el Girona en el 27, però Yassine Bono, un dia més, ha salvat els seus companys. Quan Martínez Munuera ha assenyalat el descans, les cares dels gironins eren un poema.
Reacció inexistent
A Eusebio se li ha acabat el crèdit. Probablement no rodaran caps perquè treballa en un club on les decisions es prenen amb el cap fred, però en una altra entitat ja no seria entrenador del Girona.
A la primera part el seu equip ha renunciat a buscar un gol i a la segona, encara que sembli increïble, ha passat el mateix. L’entrenador blanc-i-vermell ha decidit signar el 0-0 i quan això passa, normalment ho pagues.
Així, sense fer res de l’altre món, el Valladolid ha marcat el primer gol del partit en una jugada on la defensa del Girona ha demostrat una falta d'intensitat incomprensible. La diana l’ha aconseguit Míchel amb un xut col·locat des de la mitja lluna de l’àrea. Bono, a vegades providencial, no s’ha estirat prou.
Real Valladolid
I llavors sí. Després de rebre el gol, Eusebio ha despertat després d’una llarga migdiada val·lisoletana i ha mogut fitxa. En el minut 72, el tècnic ha retirat un defensa com Muniesa i ha introduït un davanter, Seydou Doumbia. Però ja era massa tard.
Entrades, passades fallades i tensió. A partir d'aquest moment el partit ha tingut tot tipus d'ingredients, però les ocasions han brillat per la seva absència. De fet, l'únic equip que ha pogut marcar ha estat el Valladolid gràcies a un xut creuat d'Óscar Plano.
Quan quedaven menys de cinc minuts de partit, i com si volgués provocar a la parròquia blanc-i-vermella, Eusebio ha introduït, per fi, a Pedro Porro. Però no hi havia res a fer. El Girona ha mort lluitant, però no en el sentit metafòric. El temps d'afegit només ha servit perquè els seus jugadors s'involucressin en una picabaralla eterna i desesperant.
El Girona enllaça sis derrotes consecutives i les opcions de baixar a Segona són més reals que mai. Els de Montilivi tenen 4 jornades per demostrar que són de Primera: Sevilla i Llevant a casa i Getafe i Alabès a domicili. El marge és inexistent i només val puntuar, especialment contra els valencians.