Tito Vilanova és etern. Aquest dissabte, 25 d'abril de 2020, es compleixen sis anys de la mort de qui va ser una figura clau en la millor època de la història del Barça.
La Lliga dels 100 punts
Vilanova va ser el segon entrenador de Pep Guardiola durant cinc anys (un al Barça B i quatre en el primer equip) i després va dirigir el conjunt blaugrana durant una magnífica temporada en què es va aconseguir la Lliga dels 100 punts. Un rècord que mai s'havia vist a can Barça i en què es va igualar al Reial Madrid de Jose Mourinho, que ho va aconseguir la campanya anterior.
Tito Vilanova era tot un estrateg del joc posicional i de les jugades a pilota aturada i gran part de l'èxit del Barça de Guardiola era gràcies al de Bellcaire d'Empordà.
Vilanova transmetia la calma necessària per gestionar els moments més complicats durant la temporada i que tants fruits van sorgir al llarg dels anys.
Una lluita des del 2011
Va ser admirable la seva actitud davant la malaltia, un càncer a la glàndula paròtide que es va diagnosticar el 2011, i com en tot moment es va voler mantenir en un segon pla, sempre discret.
Substituir a Pep Guardiola, considerat per a molts el millor entrenador del món, no és gens fàcil. Però la direcció esportiva del Barça, liderada llavors per Andoni Zubizarreta, va pensar que no hi havia ningú millor que Vilanova per agafar aquest paper. La decisió no podia ser més encertada.
Vilanova era un home de futbol, era la seva passió, i tot i que ell ja tenia la seva lluita personal, no deixava de treballar ni des de Nova York. Va ser a la ciutat nord-americana quan va rebre tractament després de patir una recaiguda el desembre de 2012.
Durant aquest temps, va ser Jordi Roura qui va ocupar provisionalment la banqueta. El Barça va lluitar fins a pràcticament al final per aconseguir els tres títols.
A la Copa del Rei, els blaugrana van caure a les semifinals contra el Reial Madrid, i a la Champions també es va perdre a les semifinals en l'eliminatòria contra el Bayern de Munic, amb un duríssim resultat (7-0).
Imatge icònica amb Abidal
En Lliga, el Barça va dominar de principi a fi i la imatge aixecant el títol és icònica. El capità Carles Puyol, en un acte exemplar, va cedir el trofeu per a Vilanova i Éric Abidal.
Durant la pretemporada de la campanya següent, Vilanova va recaure i Sandro Rosell va decidir fitxar el Tata Martino. I el 25 d'abril de 2014, el de Bellcaire d'Empordà va perdre la vida.
Seny, pit i collons
La seva aposta pels jugadors del planter, va ser el primer tècnic en dècades a posar un onze fabricat a La Masia (Valdés; Montoya, Piqué, Puyol, Jordi Alba; Busquets, Xavi, Cesc; Pedro, Messi i Iniesta); la seva xerrada amb Messi perquè no abandonés el Barça; i, el seu lema 'Seny, pit i collons'. Per tot això i més, el barcelonisme sempre et portarà al cor, Tito.