La gimnasta estatunidenca Simon Biles, quatre vegades campiona olímpica, ha parlat en una entrevista a la revista Vogue sobre els abusos sexuals que va patir per part del doctor Larry Nassar i sobre l'ajornament dels Jocs Olímpics de Tòquio, una decisió que va fer que es "trenqués" perquè implicava que havia de passar-se un any més amb els USA Gymnastics.

Biles ha comentat a l'entrevista de moda que es va adonar que Nassar havia abusat d'ella després de rebre el suport de la seva excompanya d'equip Maggie Nichols, també víctima d'abusos. Nichols, de fet, va ser la protagonista del documental 'Atleta A', de Netflix, on es detalla l'escàndol dels abusos.

simon biles medalles Stuttgart EFE

Biles, campiona Olímpica / EFE

"Quan vaig llegir el que havia dit la Maggie va ser un cop dur per mi, perquè em vaig adonar que havia patit el mateix tracte", ha assegurat Biles. La gimnasta, guanyadora de 19 títols mundials, descriu els dies posteriors a aquest descobriment com "foscos".

"Estava molt deprimida. Vaig dormir molt perquè, per mi, era el més semblant a la mort sense danyar-me. Era l'escapament de tots els meus pensaments, del món, del que estava passant", ha explicat.

USA Gymnastics, en el punt de mira

El documental de Netflix apunta que USA Gymnastics va ignorar l'abús sexual per part de Nasser, tot i que diverses gimnastes havien informat sobre la mala conducta del metge. La peça audiovisual suggereix que el cos directiu estava més interessat en generar beneficis que en el benestar dels seus esportistes.

En aquest sentit, Biles ha afirmat que quan es van ajornar els Jocs de Tòquio per la crisi del coronavirus es va sentir "destrossada", ja que això implicava passar-se un any més amb USA Gymnastics. "Vaig plorar i vaig pensar que no podria aguantar un altre any", ha sentenciat. 

Es creu que més de 350 dones van patir abusos per part de Nassar, qui va rebre una sentència de cadena perpètua efectiva per un tribunal de Michigan l'any 2018 per abusar sexualment de dotzenes de gimnastes joves. També està complint una pena de presó de 60  anys per una condemna federal per pornografia infantil.