Al FC Barcelona la tensió ha tornat a aparèixer on menys s'esperava: al lateral esquerre. I és que la figura d'Alejandro Balde, un dels joves que havia de liderar el futur del club, ha acabat convertida en un focus de malestar al vestidor. El seu rendiment d'aquest inici d'any ha estat tan baix que molts dins de l'equip asseguren, sense embuts, que el seu nivell actual és clarament el d'un suplent.
I és que el que més molesta no és només el seu baixó futbolístic, sinó el fet que continuï sent titular cada cap de setmana com si res hagués canviat, com si el seu lloc estigués reservat per decret, sense importar el que passi sobre la gespa, on està deixant molt a desitjar.
El vestidor ve més fiable a Gerard Martín
D'aquesta manera, l'opinió interna del vestidor és contundent: qui mereix ser titular és Gerard Martín. El jugador del planter està demostrant solidesa, maduresa, rigor i una seguretat defensiva que l'equip necessita desesperadament. El seu posicionament és millor, les seves lectures defensives són més clares i la seva concentració contrasta completament amb la fragilitat que està mostrant Alejandro Balde
La realitat és que Balde està cometent errors que ja no es poden justificar. Distraccions greus, desajustos tàctics i una perillosa tendència a confiar massa en la seva velocitat per corregir situacions que mai haurien d'haver-se produït. Tot això ha acabat per cansar un vestidor que sent que l'equip perd equilibri en cada partit per fallades evitables. I és que, si tot es decidís només per rendiment, la banda esquerra tindria amo: Gerard Martín. Però això no està passant.
El pes de la seva amistat amb Lamine Yamal
Així doncs, dins del vestidor circula una explicació incòmoda, però cada cop més repetida: Alejandro Balde juga perquè és el millor amic de Lamine Yamal. La relació entre tots dos és estreta, gairebé inseparable, i molts creuen que aquesta connexió influeix més del que hauria de ser en les decisions que es prenen des del cos tècnic. El raonament és senzill: Lamine és la joia de l'equip, el futbolista que pot desequilibrar-ho tot i que ja és fonamental malgrat la seva edat. I alguns dins del vestidor estan convençuts que s'intenta mantenir al seu voltant un entorn còmode, estable i emocionalment segur, encara que això impliqui sacrificar meritocràcia.
Una sensació que comença a fer pessigolles entre els jugadors més veterans, que consideren injust que algú que està rendint al nivell d'un suplent continuï tenint minuts de titular sense haver-los guanyat al camp. Així doncs, el Barça té per davant un problema seriós: si no corregeix aquesta situació, el malestar intern pot fer-se massa gran fins i tot per a un vestidor acostumat a conviure amb la pressió constant del club.