La planificació esportiva del FC Barcelona per a la temporada 2025-26 inclou una llista clara de jugadors transferibles: Ansu Fati, Pau Víctor, Pablo Torre, Iñaki Peña, Andreas Christensen, Oriol Romeu i Marc-André ter Stegen. Tots ells coneixen que,adiferentes nivells, no entren en els plans de Hansi Flick i que el club prioritza les seves sortides per alliberar massa salarial i facilitar noves inscripcions. Tanmateix, cap dels set no està disposat a facilitar una marxa sense condicions favorables. Al contrari: resisteixen, conscients que millorar la seva situació fora del Barça no serà senzill.
El club té clar que necessita executar aquestes sortides, però no ho farà a qualsevol preu. L'estratègia consisteix a actuar amb calma i no precipitar-se. No es vol malvendre jugadors amb contracte en vigor, sinó obtenir ingressos raonables o almenys resoldre les seves situacions contractuals amb operacions que deixin una porta oberta al futur, ja sigui amb clàusules de recompra, cessions amb opció de compra o fórmules similars. En aquest sentit, no existeix una urgència real: sí que hi ha una prioritat estructural, però sense pressió immediata.
Una resistència que reflecteix càlcul i context
Cada cas presenta matisos diferents, però tots comparteixen una mateixa realitat: difícilment podran trobar un club que els ofereixi les mateixes condicions salarials, esportives i de projecció que el Barcelona, fins i tot sent suplents o jugadors de rotació. És precisament aquesta percepció la que frena les negociacions, bloqueja avenços i dona als jugadors una posició de força relativa al mercat.
Ansu Fati, per exemple, estudia una nova cessió, encara que amb objeccions sobre la destinació i el repartiment de salari. Pablo Torre també té diferents fórmules de sortida, però prioritza mantenir el control sobre el seu futur. Iñaki Peña sap que ha de buscar equip, però espera una oportunitat que s'ajusti al seu nivell. En el cas de Christensen, el club contempla que pugui continuar si no arriba una oferta convincent. Romeu i Pau Víctor ja han estat informats de la seva situació, encara que no tenen propostes tancades. I Ter Stegen, malgrat els rumors, manté el seu full de ruta amb calma i sense moviments immediats.
El destacable en aquest cas és que, per primera vegada en diverses temporades, el club ha decidit no forçar situacions. Accepta la pressió dels jugadors, però la contraresta amb una estratègia de mercat pacient i controlada. No hi ha voluntat de regalar actius ni de prendre decisions precipitades que perjudiquin el valor patrimonial de la plantilla.
En definitiva, la rebel·lió silenciosa d'aquests set transferibles és part d'un pols habitual al mercat, però el Barça està decidit a no repetir errors del passat. Prefereix esperar, conservar el control i negociar des d'una posició sòlida. Els jugadors ho saben. I encara que la sortida sigui l'objectiu comú, el temps —aquesta vegada— juga a favor del club.