Mai una plata havia estat tan amarga com la que va penjar-se del coll la selecció espanyola de waterpolo als Jocs Olímpics de Barcelona. Una derrota a la final contra Itàlia, amb la piscina central Bernat Picornell (Montjuïc) plena de gom de gom, i després de tres pròrrogues. Un destí molt cruel. 

La selecció portava molt de temps preparant els Jocs sota les ordres del seleccionador croat Dragan Matutinovic, que va agafar les regnes l'any 1990. A més, venien de caure un any abans a la final del Mundial de Perth davant Iugoslàvia. Aquesta derrota va suposar un punt d'inflexió per incrementar el nivell i les hores d'entrenaments de cara a la cita de Barcelona. 

Dura preparació 

Tots els jugadors recorden els mètodes durs de Matutinovic per preparar els Jocs de Barcelona. Concentracions a Andorra, que incloïen tots els dies quilòmetres i quilòmetres de carrera en pendent, a més d'exigents sessions al gimnàs i a la piscina. 

La seva missió era que l'equip arribés al primer partit en les millors condicions i pogués mantenir-se en les eliminatòries. A mesura que han passat els anys, amb perspectiva, s'ha qüestionat si portar els jugadors al límit era la millor manera de preparar una competició tan exigent. L'equip, capitanejat per Manel Estiarte, no guarda un bon records dels entrenaments de Matutinovic. "Va ser una etapa difícil, llarga, dura, horrorosa, però segurament necessària", recorda Estiarte.

A les portes de l'objectiu

El combinat espanyol va accedir a les semifinals com a primer del grup B, amb quatre victòries i un únic empat, precisament davant Itàlia. En la penúltima ronda, abans de l'esperada final, van enfrontar-se als Estats Units, a qui van derrotar sense patir en excés (6-4).  

L'or era a tocar. Només quedava superar Itàlia per assolir l'objectiu, però no ho tindrien fàcil. Els italians van obrir marge al segon quart (1-4), però els amfitrions no van trigar a reaccionar i, quan faltaven 34 segons pel final, Miki Oca va establir l'empat a set.

Van necessitar-se tres pròrrogues per determinar el campió. Quan faltaven 32 segons per al final del tercer temps suplementari, l'italià Ferdinando Gandolfi va marcar el 8-9 que seria definitiu, tot i que Oca va fallar l'última ocasió enviant una pilota al pal. 

Els jugadors espanyols van pujar al podi per recollir la medalla de plata plorant, evidenciant la duresa del cop. Per sort, van poder-se treure l'espina quatre anys després, guanyant els Jocs Olímpics d'Atlanta.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
El 'Dream Team': un equip perfecte
Barcelona 92 El 'Dream Team': un equip perfecte Aleix Torres