Una altra vegada, i ja en van 4 de seguides, la selecció espanyola ha demostrat que s'ha convertit en el gran flagell de França. Tot va canviar en aquelles històriques semifinals de l'Eurocopa passada, un partit al qual França va arribar com a gran favorita, com aquest dimarts, però que el combinat de Luis de la Fuente es va acabar emportant. Kolo Muani va avançar els de Deschamps, però Lamine Yamal va empatar amb aquell llegendari xut a l'escaire, un gol que va ser seguit d'un altre de Dani Olmo, un 2-1 amb el qual Espanya no només va aconseguir el bitllet per a Múnic, sinó també canviar la tendència que deia que quan França i la Roja es veien les cares en una gran cita, els gals s'acabaven imposant.
De la final dels Jocs Olímpics al festival de la Nationa League
El gran cop a l'Eurocopa va tenir continuïtat molt poc després, als Jocs Olímpics de París, en els quals Espanya i França es van enfrontar en la gran final, en la lluita per la medalla d'or. A la Roja hi havia Pau Cubarsí i Álex Baena, titulars aquest dimarts, a més d'un Fermín López que va tenir un paper espectacular. A França, per la seva part, hi havia Olise, Doue i Cherki. El partit va ser una bogeria, un 3-5 espectacular que va coronar Espanya i que va tornar a indicar que alguna cosa havia canviat en l'algoritme.
Diuen que el futbol sempre ofereix una opció per rescabalar-se, i aquest va semblar arribar el mes de juny del 2025, quan Espanya i França es van enfrontar en les semifinals de la Nations League. Res més lluny de la realitat, ja que la selecció espanyola va signar una actuació llegendària, amb un Lamine Yamal desfermat, fins al punt que a falta de 20 minuts l'equip de De la Fuente anava guanyant per 5-1. En el tram final, França va escurçar les distàncies, fins a posar el 5-4, encara que no va aconseguir enviar el partit a la pròrroga i, per tercera vegada consecutiva, sucumbia davant el seu nou flagell.
La quarta exhibició seguida d'Espanya contra França
I ha arribat el partit del Mundial, el que per a molts era una final anticipada, però amb França com a gran favorita. L'equip de Deschamps havia signat un torneig impecable, amb les seves estrelles, Mbappé, Dembélé i Olise, brillant amb llum pròpia. Espanya, molt més grisa, havia anat superant els obstacles, encara que amb Lamine Yamal més humà del normal i amb un Pedri en hores molt baixes.
Semblava que, ara sí, França es trauria l'espina i superaria els seus malsons, però a l'hora de la veritat ha tornat a sorgir l'ogre. Espanya ho ha tornat a fer, ha guanyat a França sent molt superior a través del joc, i justament un 14 de juliol, el dia nacional de França.