L'esport no és política però sí que els dos termes es barregen en el dia a dia. I un dels esportistes, ara entrenador, que més participació té en la vida política, és Pep Guardiola, actual tècnic del Manchester City.

En més d'una ocasió se l'ha vist al costat dels polítics per defensar les seves idees i Catalunya. Fins aquí, legítim i amb plenes llibertats per fer-ho. Però aquests gestos no agraden a tothom, i menys al sector esportiu que renega de la vinculació entre esport i política.

Pep Guardiola enfadat EuropaPress

EuropaPress

L'últim en parlar sobre Guardiola i la seva vessant política ha estat Santi Cañizares, exporter del Reial Madrid i excompany del Pep a la selecció espanyola. En una xerrada a través de les xarxes socials, l'actual comentarista de futbol ha recordat com durant les estades amb el combinat nacional Guardiola ja s'interessava per la política: "Recordo allà pel 92 que Guardiola ens parlava de política d'una forma molt moderada. Fins i tot, nosaltres podíem fer broma amb afecte. Era anecdòtic el que parlàvem de política. Si algú era de l'altre extrem era igual, només hi havia bromes".

Però la cosa no ha acabat aquí i el discurs de Cañizares ha anat més enllà. "Ara tot és un fàstic, ja no ens tolerem els uns als altres. Ell deia que estava enamorat de Catalunya. Jo a la selecció mai li he vist incòmode", afegeix. I referma el seu patriotisme assegurant que "Guardiola sempre va anar encantat a totes les convocatòries de la selecció. Un cop vam acabar plorant després de perdre. Mai l'he vist renegar en la selecció".

Cañiazares saluda @santicanizares

@santicanizares

I com tothom esperava, també aborda l'actual conflicte Catalunya-Espanya: "Em sento molt malament quan parla malament d'Espanya. Com si ho digués qualsevol no, molt pitjor. He estat amb ell en la selecció i hem plorat quan ens van eliminar a Boston. No sé quan va mutar el seu cervell. Ni el seu ni el de gran part de la societat que fa que estiguem enfrontats".

"No sé qui controla el seu cervell polític", acaba assegurant Cañizares. I explica que "l'únic que va tenir un parell de nassos" de deixar la selecció espanyola va ser Oleguer Presas.