El pitjor Barça dels últims temps s’acomiada d’Europa i del triplet per la porta del darrere (3-0). L’equip és incapaç de fer-li un gol a la Roma i suma la tercera temporada consecutiva sense jugar les semifinals de la Champions League.

Una ombra

La lògica deia que la Roma utilitzaria els primers minuts per posar de cara el partit i entrar en una eliminatòria gairebé perduda. El 4-1 del Camp Nou no donava marge per la sorpresa. Di Francesco, entrenador dels italians, ha après la lliçó i ha sortit a buscar el Barça. A cara descoberta i sense negociar esforços. Tenia 90 minuts per consumar una gesta amb molt pocs precedents.

L’estratègia ha tingut èxit als 6 minuts, quan Edin Dzeko ha aprofitat una pilotada i una errada de Jordi Alba per superar amb facilitat la sortida de Ter Stegen. L’1-0 era un míssil a la línia de flotació d’un equip que vestia de blau però estava més gris que mai. El pas del temps ha accentuat les tendències d’uns i altres. El Barça era injust amb la memòria històrica i bordejava la vergonya en el mateix estadi on va aixecar, amb un futbol meravellós, la Champions del 2009.

La falta de punteria de la Roma i les aturades de Ter Stegen evitaven que la ferida fos més profunda. Ni el 4-4-2 protegia el mig del camp. El Barça feia aigües i abusava de les pilotes en llarg, sempre innòcues davant tres centrals que es feien forts quan havien de xocar i córrer cap enrere. No hi havia cap nota positiva en clau blaugrana. Leo Messi estava desaparegut en combat, incapaç de connectar amb els seus companys perquè no podien amagar la pilota.

En la disputa física, el Barça se sabia inferior, però no tenia armes per evitar-la. Les seves possessions eren efímeres i tots els atacs de la Roma suposaven un mal de cap. Gerard Piqué i Samuel Umtiti s’empetitien i veien com totes les pilotes mortes se les enduien les samarretes de color vermell.

El precipici

El Barça ha esbufegat quan ha escoltat el xiulet de la mitja part. La derrota, per la mínima, era generosa amb un equip completament inoperant. La xerrada d’Ernesto Valverde no ha tingut cap efecte en els seus futbolistes, que han tornat a la gespa capcots.

Piqué no ha tingut més remei que fer un penal molt clar sobre Dzeko que De Rossi ha convertit en el 2-0. La Roma estava a un gol de remuntar l’eliminatòria. Veure per creure. El futbol és un estat d’ànim capaç de canviar dos equips en sis dies. L’última mitja hora modificava el full de ruta del Barça. El partit s’havia transformat en un joc de supervivència.

Les semifinals eren un premi massa gros com per deixar-lo córrer mirant cap una altra banda. A l’equip li tocava arremangar-se i canviar de marxa. I Ter Stegen, amb una aturada sobre la mateixa línia, salvava l’experiment. La por a perdre condicionava uns jugadors que no trobaven la fórmula per desenvolupar el joc de posició. No estaven còmodes. I no ho han estat mai.

El futbol ha estat just amb la Roma. La seva insistència ha aconseguit el que semblava impossible. Manolas ha rematat de cap per fer embogir l’Estadi Olímpic. El Barça s’ha trobat amb el 3-0. I ho ha fet sense temps per a reaccionar. L’eliminació, tan lenta com dolorosa, amenaça una temporada que no salvarà un doblet.