No hi ha dubte que Lamine Yamal és el líder en el FC Barcelona i en la Selecció Espanyola. És el jugador diferencial. En moltes ocasions és la seva presència la que decideix els partits. Encara que no hagi guanyat la Pilota d'Or, és el nou rei del futbol.
Al Barça en són conscients. Lamine Yamal és la gran esperança del conjunt català per als pròxims anys. El crac al voltant del qual girarà l'equip i fins i tot el club. I per això pocs s'atreveixen a parar-li els peus. Cosa que podien fer mentre era a la Masia. Però des que es va independitzar, el control sobre el futbolista és molt limitat. Tant en comportaments fora del terreny de joc com pel que fa al seu estat físic. I com revelen algunes fonts properes al club, prefereixen fer els ulls grossos amb molts detalls perquè no s'enfadi.
Lamine Yamal, cada cop més incontrolable al Barça
En aquest sentit, són molts els qui afirmen que Hansi Flick es va alegrar que no guanyés la Pilota d'Or. Gràcies a això encara és controlable. Però la situació se'n va cada cop més de les mans. Lamine Yamal fa i desfà com i quan vol.
Diferent és l'ambient que l'envolta a la Roja. Allà no tenen la por de perdre'l que hi ha al Barça. Al cap i a la fi, està obligat a anar amb la Selecció quan sigui convocat. I allà sí que li marquen perfil. Perquè la Roja no és el Barça. I no li'n passaran ni una.
Avís des de la Roja
Perquè Luis de la Fuente i el seu equip han notat la davallada en el rendiment del futbolista. Al Barça s'ha deixat anar, no defensa i en moltes ocasions, massa, fa la guerra pel seu compte. I volen imposar-li un nivell superior de disciplina del que té a la ciutat comtal. Li exigeixen el 100%. Així l'hi han traslladat per telèfon en els últims dies.
Val a dir que s'havia valorat la possibilitat que el davanter no anés convocat amb la Selecció per la propera aturada per partits internacionals. Des del Barça han traslladat als responsables de la Reial Federació que, tot i que jugués contrl'el PSG, el crac està lluny de la seva millor versió. De la Fuente, tanmateix, no ha fet cas. Li ha estat igual i l'ha cridat igualment. En qualsevol cas, el davanter ja sap que la bona vida no té lloc a l'absoluta.