Rodri va arribar al Barça esperant trobar-se un escenari semblant al que viu amb Espanya, on exerceix com un dels grans líders del grup i té una autoritat pràcticament indiscutible dins del centre del camp i del vestidor en general. No obstant això, la seva adaptació al vestidor blaugrana està sent més complexa del previst perquè les jerarquies, les relacions i els lideratges ja estaven molt definits abans de la seva arribada.
El centrecampista se sent important sobre la gespa, però no ocupa el mateix lloc emocional dins del grup. A la selecció està acostumat a ser una referència per als joves i un dels jugadors que marca el to en els moments delicats. Al Barça, en canvi, existeixen figures com Raphinha, Lamine Yamal, Pedri o fins i tot futbolistes formats a la casa com Gavi, que tenen un pes enorme dins del vestidor.
Rodri no és el líder absolut que venia sent
La incomoditat no neix d'un conflicte concret, sinó d'una diferència de rols. Rodri es veu a si mateix com un dels grans veterans i esperava tenir una influència immediata en determinades decisions internes. Però Flick vol repartir responsabilitats i no construir el vestidor al voltant d'una sola veu.
Això obliga el migcampista a adaptar-se a un entorn on el lideratge està molt més fragmentat. Raphinha té pes com a capità i líder moral de l'equip, Lamine Yamal posseeix una influència enorme per la seva condició d'estrella i Pedri és una referència esportiva i personal per a bona part dels joves.
Flick vol que trobi el seu lloc sense imposar res
El tècnic alemany entén que Rodri necessita temps. La seva experiència és valoradíssima i dins del camp ja té una funció essencial, però Flick no vol que la condició de veterà es tradueixi automàticament en autoritat sobre la resta. Per a Rodri, acostumat a una estructura més clara amb Espanya, aquesta situació genera certa incomoditat. No perquè no se senti respectat, sinó perquè encara està aprenent com relacionar-se amb un vestidor on moltes jerarquies s'han construït durant anys.
El mateix Flick considera que aquesta adaptació també pot acabar beneficiant-lo. Rodri no necessita carregar amb tota la responsabilitat i pot centrar-se més a dominar el joc des del centre del camp. Ara per ara, la sensació és que l'encaix futbolístic ha estat molt més ràpid que el personal. Rodri mana amb la pilota, però encara no sent que mani igual fora de la gespa. I aquesta diferència respecte a Espanya és la que més li està costant assumir en els seus primers mesos com a jugador del Barça.