Luis de la Fuente afronta el primer debat intern seri del Mundial per diverses decisions que comencen a generar incomoditat com ho són Rodri, Marc Cucurella i Pau Cubarsí, els quals, sense importar el seu nivell, juguen pràcticament per decret. Els tres compten amb la confiança absoluta del seleccionador, però els seus suplents consideren que també tenen nivell per assumir responsabilitats sense que l'equip perdi competitivitat.
El cas més evident és el de Rodri. La seva jerarquia dins del grup resulta enorme i De la Fuente el manté com a eix malgrat que encara busca el seu millor ritme. Martín Zubimendi apareix com una alternativa més dinàmica i preparada per accelerar la circulació, però amb prou feines disposa d'oportunitats reals per disputar el lloc.
Rodri i Cucurella bloquegen dos debats oberts
En el lateral esquerre passa una cosa semblant. Cucurella conserva el crèdit guanyat pel seu rendiment amb Espanya i ha completat tots els partits importants, mentre que Alejandro Grimaldo segueix sense un sol minut. El futbolista de l'Atlètic de Madrid ofereix cop, última passada i arribada, unes qualitats que podrien resultar útils quan la selecció necessita trencar defenses tancades com ho era la de Cap Verd.
La discussió no implica que Cucurella estigui jugant malament. El problema és que la competència sembla resolta abans de cada partit. Grimaldo sent que el seu gran rendiment no modifica la jerarquia i aquesta sensació s'estén a altres suplents. Quan les rotacions no arriben, el vestidor interpreta que alguns llocs depenen més de la confiança acumulada que del moment actual.
Cubarsí deixa sense espai a Eric Garcia
Pau Cubarsí també s'ha consolidat al costat de Laporte gràcies a la seva precisió, tranquil·litat i capacitat per trencar línies. El seu Mundial està sent excel·lent, però Eric Garcia considera que la seva polivalència i comprensió tàctica podrien donar-li més participació. El blaugrana pot actuar com a central, lateral o migcampista i permet canviar l'estructura sense realitzar substitucions addicionals.
La realitat és que no existeix una rebel·lió pública contra De la Fuente ni declaracions directes de Zubimendi, Grimaldo o Eric. No obstant això, les jerarquies tan tancades obren el primer focus de tensió. Rodri, Cucurella i Cubarsí ofereixen arguments per seguir, però les seves alternatives també reclamen espai. Si Espanya no millora davant Àustria, el seleccionador quedarà assenyalat per mantenir titulars indiscutibles mentre futbolistes de nivell esperen sense una oportunitat veritable. El problema creix perquè comencen les eliminatòries i qualsevol decisió pot condicionar definitivament el futur immediat de la selecció.