Pau Cubarsí ha deixat de ser únicament una promesa per a convertir-se en una autoritat silenciosa dins de la selecció espanyola. Ricard Torquemada, a El Club de la Mitjanit, ho va resumir amb una frase molt gràfica: "El Mundial li va donar autoritat, no fa soroll, tots assumeixen que no es discuteix". El central del Barça ha passat a ocupar un lloc pràcticament indiscutible en la defensa de Luis de la Fuente.
La clau està en el fet que Cubarsí aporta molt sense necessitat de cridar l'atenció en excés. No és un central que visqui de grans gestos, sinó de la lectura, la col·locació i la capacitat per a resoldre accions abans que es converteixin en problemes. Després del Mundial, a més, aquesta fiabilitat ha guanyat encara més pes dins del grup i en el respecte que li tenen els rivals.
A la dreta pot explotar millor totes les seves virtuts
Torquemada considera que Cubarsí ha d'assentar-se permanentment en el perfil dret de la defensa, una zona des de la qual pot aprofitar millor la seva capacitat per a guanyar duels i treure la pilota jugada i fer arribar la pilota a la parcel·la ofensiva. El central respon tant per dalt com per baix, una cosa fonamental en una selecció que vol defensar lluny de la seva pròpia àrea.
La seva lectura del joc també li permet anticipar i corregir ràpidament. Quan Espanya perd la pilota, Cubarsí sol ser dels primers a detectar on pot aparèixer el perill i quan cal sortir a tallar. Aquesta seguretat explica per què De la Fuente el considera una peça cada vegada més difícil de moure.
La seva sortida de pilota el converteix en molt més que un defensa
L'altre gran argument està en la construcció. Cubarsí no es limita a buidar o lliurar en curt. Té capacitat per a trencar línies, trobar el migcampista i accelerar la jugada des de darrere, una cosa essencial per a una Espanya que vol dominar des de la possessió. Això obliga també a triar bé qui juga al seu costat. Cubarsí necessita un company que li doni equilibri i que li permeti mantenir la seva posició a la dreta, on se sent més còmode i pot interpretar millor la sortida.
El Mundial va acabar de donar-li una jerarquia que abans encara estava en construcció. Ara ja no es discuteix si ha de ser-hi, sinó qui ha d'acompanyar-lo. I potser aquí hi ha la millor definició de la seva evolució, ja que Cubarsí no necessita aixecar la veu per a manar. Guanya duels, organitza, surt jugant i transmet seguretat. En una selecció amb moltes estrelles, la seva autoritat s'ha construït precisament des del silenci.