Zlatan Ibrahimovic es va trencar el genoll el 20 d'abril d'aquest any en un partit d'Europa League. 212 dies després el gegant suec ha tornat a vestir l'elàstica del Manchester United a Old Trafford en la victòria del red devils per 4-1 contra el Newcastle.

El moment en què Zlatan va saber que tornava a jugar amb el United va afirmar: "Torno per acabar la feina que vaig començar". Es deia que el suec reapareixeria als terrenys de joc al gener, o com a molt tard a finals d’any. Ho ha fet al novembre, menys de set mesos després de trencar-se el lligament creuat anterior del genoll dret. Mino Raiola, el seu representant, afirma que els cirurgians que van operar Zlatan van dir-li que mai havien vist una articulació com la seva i que els agradaria que quan es retirés anés a Pittsburgh, on el van operar, per estudiar-la.

Un dia de 10

Tot va brillar de nou a Old Trafford. El Manchester United estava gaudint d’una còmoda victòria contra el Newcastle United quan Mourinho va manar escalfar el gegant suec. El teatre dels somnis vibrava, els red devils somreien, i el 10 vermell volia reivindicar que pot ocupar més camp que abans de la lesió. Zlatan ho pressentia.

Des del moment en què Lukaku li va preguntar si li sabia greu donar-li el dorsal 9, des que Rooney va decidir tornar a l’Everton, Ibra volia el número màgic. El 10. No el portava des de què va marxar del Paris Saint-Germain. Ell sabia que durant el temps que era nou a Manchester havia de respectar els jugadors que el portaven i que hi eren abans que ell, però també té clar que "els jugadors que passen a la història són els que vesteixen el 10, els que marquen la diferència", explicava Zlatan en una entrevista a un mitjà suec: "El 10 és el líder".

Però ja no és només una qüestió de números. Ibrahimovic sap que ara és el moment d'endarrerir la posició i fer de llançador de Lukaku. I allà és on Mourinho li va donar els últims quinze minuts de partit. Fora del que el suec vulgui, hi ha una condició clara que ve del club. El United es va gastar la suma de 85 milions d'euros aquest estiu amb el fitxatge d’un davanter centre com és Romelu Lukaku. Un atacant fort i potent que va començar la Premier en plena forma marcant set gols en set partits. Ibrahimovic, sortint d’una lesió tan greu, semblava lluny de poder ocupar la posició que estava ocupant el belga.

En un partit de reaparicions on Paul Pogba també tornava després de dos mesos de baixa, els red devils no van començar gaire bé. El Newcastle s’avançava a Old Trafford amb un gol de Dwight Gayle al minut catorze. Però abans de la mitja part ja havien remuntat amb dos centrades excel·lents i dues rematades de cap encara més bones. Primer Martial, aprofitant la centrada del seu compatriota Pogba, i després Smalling a la sortida d’un córner, van tornar l’alegria al teatre dels somnis. Ja a la segona part van sentenciar el partit Lukaku i Paul Pogba, que va quallar un retorn perfecte als terrenys de joc abans que Ibrahimovic deixés una perla de les seves: la mitja xilena.

Actualment, el United és segon a vuit punts del seu rival ciutadà, el Manchester City de Pep Guardiola. La llegenda de l’esport s’ha forjat amb duels de contraposició i un enfrontament d'estils. Guardiola i Mourinho ja van tenir els seus frecs a la Lliga espanyola amb Barça i Madrid, i ara estan els dos colze amb colze per conquistar Anglaterra.

I aquí és on entra l'important paper de jugadors com Zlatan. El suec arriba quan el seu equip afronta un repte important: remuntar vuit punts als citizens, que enamoren mitja Europa. Però el United, a l’igual que Ibrahimovic, és un lleó, i “els lleons no es recuperen com els humans”, sempre tornen més forts.