Si dubtes d'Itàlia, quedes retratat. I t'ho demostren a cada torneig. Tot i tenir una de les generacions menys brillants, a priori, dels últims anys, els italians han tornat a donar una lliçó. Aquesta vegada, contra una de les seleccions que apuntaven ben amunt com és la Bèlgica de Marc Wilmots.

Els jugadors d'Antonio Conte, plenament conscients dels seus límits, van jugar un partit impecable des del punt de vista tàctic, sempre potenciant les seves virtuts. Van desactivar els homes clau de l'atac belga amb una defensa d'ajudes molt ben sincronitzada.

Emanuele Giaccherini va donar el primer disgust a Bèlgica. Corria el minut 31 de la primera part quan Leandro Bonucci va trobar a l'esquena de Toby Alderweireld el menut migcampista del Bolonya perquè aquest superés a Thibaut Courtois.

Els de Wilmots, sense trobar-se sobre el camp, queien una vegada i una altra al parany del sistema defensiu italià. Buffon era un espectador i el temps corria en contra. Itàlia es trobava molt còmoda defensant el marcador i ho va fer així fins al final del partit.

Amb Bèlgica buscant el gol de l'empat, Antonio Candreva va regalar el gol a Graziano Pellé. 0-2. Tres punts i un elogi merescut per a Conte.

Un gol en pròpia dóna aire a Suècia (1-1)

Irlanda i Suècia han jugat un partit tremendament entretingut, amb una despesa física generosa, a la recerca de la porteria rival i un empat que no serveix a cap de les dues seleccions, però que fa justícia al que s'ha vist sobre el camp.

La primera part ha estat irlandesa i només els ha faltat el gol. Irlanda ha desaprofitat fins a quatre ocasions clares de gol i els suecs semblaven decaiguts. Els jugadors de Martin O'Neill van ser molt més incisius i els 'grocs' només donaven senyals de vida quan podien encadenar quatre passades seguides.

De poc li va valer a Zaltana Ibrahimovic i als seus companys el pas per vestidors al descans. Perquè la tònica va ser la mateixa o es va accentuar. Al minut 48 va arribar l'únic gol irlandès. Coleman es va desplegar en atac per servir una centrada que va rematar des de dins de l'àrea l'hàbil Hoolahan. 

Aleshores va despertar Suècia. Irlanda ja tenia el que volia i es va tancar sense miraments per protegir els tres punts. Però la segona part se li va fer eterna. I Ibrahimovic es va començar a imposar per alt.

El polèmic davanter va propiciar l'empat amb una passada de la mort. El seu enviament al cor de l'àrea petita va tocar en el central irlandès Clark i es va desviar a porteria.

L'empat va deixar una altra imatge. Les dues aficions van cantar i es van aplaudir, donant exemple de civisme i ridiculitzant així el que es va viure a Marsella.