El Barça d’Ernesto Valverde remunta dos gols contra la Reial Societat i trenca una ratxa de més de deu anys sense guanyar un partit de Lliga a Anoeta (2-4). L’equip, empès per Luis Suárez, tanca una primera volta gairebé perfecta -16 victòries i 3 empats- i manté l’Atlètic de Madrid, segon, a ratlla.   

L’ombra d’Iniesta

Sant Sebastià produeix calfreds a les orelles dels seguidors del Barça. I a Valverde, plenament adaptat a les particularitats del club, també. Per això ha volgut protegir-se les esquenes en un partit que amenaçava ser més físic que tècnic. La pluja que ha mullat amb força el País Basc durant bona part del diumenge afegia un ingredient més a una recepta que fa temps que se li ennuega a l’equip. André Gomes ha deixat a la banqueta Andrés Iniesta. André per Andrés. Una lletra i molt futbol de diferència.

Valverde tornava al 4-4-2 amb el que va brillar contra el Celta de Vigo. Però la Reial Societat ha aconseguit contrarestar-lo a través de la pilota. Una altra vegada Eusebio Sacristán. Una altra vegada Anoeta. Els bascos curtcircuitaven qualsevol atac del Barça i el futbol ha estat just amb ells concedint-los el primer gol. Paulinho ha desplegat una catifa vermella perquè Willian José rematés de cap una centrada de l’etern Xabi Prieto. 1-0. El Barça revivia fantasmes del passat a les primeres de canvi.

El gol aprovava el plantejament d’Eusebio. La Reial, amb la lliçó ben apresa, no deixava pensar el Barça, que s’ofegava sense la pilota i no tenia resposta per cap de les preguntes. Per primera vegada des de la Supercopa d’Espanya contra el Reial Madrid, l’equip era clarament inferior al seu rival. De semblar invencible a tremolar a cada jugada. La metamorfosi era alarmant. Però podia ser pitjor. I ha estat pitjor

Canales ha aprofitat un forat a la defensa del Barça per filtrar una passada cap a Juanmi. I el davanter de la Reial ha fet el segon després d’un xut que ha desviat Sergi Roberto i ha despistat Ter Stegen. L’equip passava pel moment més baix i no emetia senyals de vida. El partit es podia convertir en un malson.

Suárez val or

L’amor propi de Luis Suárez ha reanimat el Barça. Associant-se amb Jordi Alba, Suárez ha fet gala del seu repertori com a davanter. Esforç, sacrifici, desmarcada i qualitat tècnica. L’uruguaià ha regalat el gol a Paulinho en la jugada més clara de la primera part. 1-2. El partit canviava com un mitjó. El gol ha estat la medicina a tots els mals.

L’equip ha aprofitat la injecció anímica per deprimir la Reial després del descans. Sergi Roberto, com tantes altres vegades, ha difuminat el dibuix dels bascos amb una cursa plena de fe. La pilota ha passat per Messi i ha acabat als peus de Suárez, que s’ha inventat una genialitat en forma de vaselina per empatar el partit. La pluja, molt intensa, rebia la reacció del Barça.

Valverde ha mogut la banqueta per culminar la remuntada. I ho ha aconseguit. L’entrada d’Ousmane Dembélé ha portat al límit una Reial amb la llengua a fora, que començava a acusar la despesa física. Un servei de porteria innocent de Rulli, porter dels bascos, ha estat el preludi del 2-3. Suárez, depredador, no ha desaprofitat el regal. I Messi no ha volgut tornar a Barcelona sense aixecar la veu amb un gol de falta de videoteca. Com si fos un penal des de 25 metres. Un abús.

Els rivals hauran d’esperar per a veure la primera derrota d’un Barça que segueix arrencant pàgines del calendari en la seva cursa cap al títol de Lliga. 19 punts més que el Madrid i 29 partits consecutius sense perdre per a l’únic equip invicte de les cinc grans lligues a Europa. Els números, al costat de Valverde.