El FC Barcelona viu dies de tensió després de la derrota a Sevilla. El marcador va ser només una part del problema. Al vestidor hi ha malestar, mirades creuades i una sensació general que alguna cosa no encaixa en l'atac. Al centre de la tempesta apareix un nom: Marcus Rashford.
El davanter anglès, convertit en referència ofensiva per les lesions de Lamine Yamal i Raphinha, no acaba de sentir-se còmode. Al camp, el seu rendiment és bo; en l'ambient, tot el contrari. Ha marcat i assistit en els últims partits, però el seu llenguatge corporal el delata. Alguna cosa s'ha trencat. I segons diverses fonts internes, l'origen del conflicte és Dani Olmo.
Rashford no s'entén amb Dani Olmo
Rashford necessita fluïdesa i enteniment per brillar. El seu futbol s'alimenta d'espais, diagonals i associacions ràpides. Amb Fermín, lesionat, aquesta química era natural. Però amb Dani Olmo, simplement no passa. L'anglès sent que l'ex del Leipzig envaeix constantment les seves zones d'influència i que alenteix el joc.
La situació va explotar a Sevilla. Una jugada a la primera part ho resumeix tot: Olmo va decidir xutar a porta en comptes d'assistir a Rashford, que esperava sol davant del porter. L'anglès no ho va dissimular. El seu gest de desaprovació va ser evident, i des de la banqueta Hansi Flick en va prendre nota. L'acció va encendre un petit foc que, si no s'apaga aviat, podria créixer.
Amb Raphinha i Lamine Yamal, només quedarà un lloc lliure
Rashford va arribar al Barça amb la missió de reinventar-se. Sabia que el repte era majúscul i que havia de demostrar que podia liderar l'equip en els grans escenaris. En els seus primers mesos, ha respost amb gols i esforç. Però l'anglès no amaga que necessita un entorn més col·laboratiu per mantenir el seu nivell. I, per ara, sent que Olmo no l'ajuda. La situació cobra vital importància des del moment en què, quan tornin Raphinha i Lamine Yamal, Olmo i Rashford hauran de disputar-se un lloc en l'onze. I l'anglès no vol quedar-se fora perquè altres, en aquest cas Olmo, li han impedit trobar la seva millor versió.
La situació posa en dificultats Flick, que confia en tots dos jugadors. El tècnic alemany sap que necessita la versió més agressiva de Rashford, però també vol recuperar la creativitat d'Olmo. En un vestidor que ja ha patit friccions per la jerarquia d'alguns futbolistes, un altre conflicte intern seria l'últim que necessita.
Al club, mentrestant, s'intenta rebaixar la tensió. Però la preocupació és real. El Barça sap que Rashford és un jugador emocional. Quan se sent còmode, brilla. Quan es bloqueja, s'apaga. I ara mateix la seva energia sembla dividida entre el desig de guanyar i la frustració de no sentir-se comprès al camp.