El FC Barcelona afronta un inici de temporada marcat per la necessitat de trobar els automatismes adequats en atac. Entre les peces clau per aconseguir-ho hi ha Raphinha, un dels futbolistes més importants de la passada campanya i que, a ulls de Hansi Flick, torna a ser un jugador indiscutible. Tanmateix, el brasiler ha deixat clara la seva preferència sobre on vol jugar, una cosa que podria generar un petit maldecap per al tècnic alemany.
La importància de Raphinha en l'esquema
Raphinha va ser la temporada passada u dels futbolistes més determinants del Barça. La seva capacitat per trencar línies, generar perill constant i associar-se amb els davanters el va convertir en peça fonamental de l'onze inicial. Flick ho sap i per això ho considera un jugador fix en els seus plans, independentment del dibuix o del rival que hi hagi davant.
El problema sorgeix en la ubicació. El tècnic ho ha provat en diferents rols: principalment per la banda esquerra, però també en la mitjapunta, buscant aprofitar la seva visió de joc i la seva capacitat d'última passada.
El desig del brasiler
Encara que Flick valora la seva polivalència, Raphinha ha transmès el cos tècnic que se sent més còmode i més decisiu quan juga obert a l'esquerra, la posició en la qual va brillar durant gran part de la passada temporada. Des d'aquest perfil pot encarar, retallar cap a dins i buscar el tret o l'assistència, una fórmula que va funcionar amb freqüència en els moments més importants.
Per al futbolista, jugar en una altra demarcació limita les seves virtuts. En la mitjapunta, assegura que perd camp per córrer, espai per encarar i es veu obligat a jugar més d'esquena, un escenari que li resta protagonisme.
El dilema per a Flick
El problema per a Flick és evident: necessita encaixar totes les peces d'un atac en el qual figuren noms com Lamine Yamal, Ferran Torres, Lewandowski o Dani Olmo. Si Raphinha es fixa definitivament en la banda esquerra, es redueix la flexibilitat tàctica de l'equip i el tècnic alemany perd l'opció de moure'l de posició en funció del rival o de les necessitats del partit.
A més, la presència d'altres jugadors en aquest perfil obliga Flick a realitzar ajustaments que no sempre són senzills. El desig del brasiler, encara que comprensible, podria condicionar l'estratègia de l'entrenador en determinats partits.
Un jugador essencial, però amb condicions
El que no es discuteix és la importància de Raphinha en el projecte. Flick compta amb ell com a titular indiscutible, però haurà de gestionar amb compte la situació perquè el jugador se senti còmode sense perdre la versatilitat que tant valora el cos tècnic.
En un vestidor on la competència és màxima, Flick sap que mantenir a les seves estrelles motivades és fonamental. El cas de Raphinha és un bon exemple d'aquest delicat equilibri entre les necessitats de l'equip i les preferències individuals.