Ramon Cugat Bertomeu (l'Aldea, 1950), és un doctor especialista en cirurgia ortopèdica i traumatologia que ha centrat la seva vida mèdica en les lesions de genoll. Amb un gran prestigi a nivell internacional per la seva vinculació amb el món de l'esport, i sobretodo, del futbol, ha operat els millors esportistes del món i han passat per les seves mans els genolls de grans estrelles del Barça.
El doctor Cugat ara ha liderat el 'II Estudi sobre la incidència de la lesió del lligament creuat anterior en dones futbolistes' que ha realitzat amb la Fundació García Cugat i l'Institut Cugat. Presentat a l'Hospital Quirónsalud de Barcelona, han determinat que en aquest estudi realitzat entre el 2018 i el 2022 entre jugadores de futbol de Catalunya que les dones pateixen entre un 1,5 i 3 vegades més lesions de lligaments creuats anteriors (LCA) que els homes. A més, han reforçat la hipòtesi que el cicle menstrual és un factor determinant en les causes d'aquesta lesió de LCA.
Què explica l'informe que han presentat sobre les lesions al lligament creuat anterior en dones futbolistes?
Ha sigut una cosa prèvia al segon curs que farem del lligament creuat de la dona. S'ha fet un estudi que amb la Fundació Cugat, l'Institut Cugat i amb la Mutualitat de Futbolistes Espanyols, sobretot a la delegació de Catalunya, s'ha fet un estudi de varis anys i s'ha vist que realment la dona fins als 14 anys es trenca igual el lligament creuat que l'home, però a partir dels 14, a partir que la noia ja té la menarquia, té la menstruació, la jugadora futbolista veiem que es trenca molt més que no un jugador futbolista.
Quins són els factors que expliquen el perquè es lesionen més les dones que els homes?
Un dels factors que sabem que passa és pel sistema hormonal de la dona, la qual això la condiciona que és diferent a l'home. Hi ha un altre factor, la potència muscular de la dona és inferior a l'home. Després hi ha una anatomia diferent entre la dona i l'home i això condiciona una biomecànica diferent. Són una sèrie de problemes multifuncionals, multivariables... són moltes variacions que poden conduir aquí perquè després, entre la bota, els tacs, la gespa, el clima, plou, fa sol, la gespa s'asseca, el dormir, el menjar, el beure, el descansar, no fer sobreentrenos...
I parlant del temps de recuperació sempre és superior en dones?
Una articulació té dos mecanismes d'aguant. Un és estàtic, que és la pròpia forma dels ossos, els lligaments creuats anterior, posterior, lateral, extern i intern, i la càpsula. I els estabilitzadors estàtics i els estabilitzadors dinàmics són el múscul amb el tendó. Què vol dir això? Que hem de tindre un bon múscul. Què passa? Que l'home té un múscul més gros i més potent que no la dona. Aquí l'home juga amb avantatge; la dona va amb desavantatge.
(...)
Aquest múscul està activat per nervi, i el sistema d'innervació de la dona és algo més dolent que no el de l'home, que és més ràpid. Tot són factors que vas sumant, sumant, sumant en negatiu de cara a la dona vs l'home.
I quin és el primer pas per prevenir aquestes lesions de lligaments creuats?
El fonamental és tenir una bona forma física, o sigui, estar molt ben entrenat. Els preparadors físics són fonamentals. Han de tenir gent molt ben preparada perquè puguin preparar aquests jugadors. Jo sempre dic que estaràs molt ben preparat per fer futbol, no faràs futbol per estar ben preparat.
I com es produeix una lesió del lligament?
A vegades salten dos jugadors o dos jugadores i caus, i quan caus sobre un genoll cau està a uns 30 graus de flexió. Què passa? Els isquios fan que la tíbia no se'n vagi cap endavant a 90º, però quan nosaltres ens posem i caiem en extensió total o caiem a uns 30º, el suport dels isquios l'hem eliminat perquè no treballen. I el jugador quan cau fa 'clac, clac'. Això és la frase típica en anglès d'Estats Units, el giving-way. Una mil·lèsima de segon que se'n va. Però són uns condicionants anatòmics que ens estan fallant perquè nosaltres aquest moment el soli, els isquios, els interns com externs no ens estan funcionant. I qui ens funciona? El quàdriceps. I què fa aquest? Tira la tíbia cap endavant. Què fa? Ens el trenca.
Quina ha estat la lesió més complicada amb la qual t'has trobat?
El Miguel Ángel Benítez, el Chiqui. Jugava amb l'Espanyol i al camp de l'Atlètic de Madrid va tindre una trompada amb el central de l'Atlètic, i a més a més era company seu d'habitació amb la selecció nacional de Paraguai. I se li va anar la cama cap enfora, va trencar tot el que és la càpsula interna, lligament lateral intern, càpsula posterior interna, va trencar el creuat anterior, el seu posterior, va arrencar els dos meniscos, va tindre una fractura de la replà tibial externa i va fer una lesió de l'artèria poplítia. Aquest nano va estar un any per recuperar. El vam operar, va tornar a jugar, se'n va anar a jugar amb l'Olimpia de Paraguai, i l'any següent van quedar campions de la Copa Amèrica i van jugar la final a Tòquio contra el Reial Madrid, a la Intercontinental, i van quedar 2-0 a favor del Reial Madrid. Però ell va poder jugar. I any següent anava a la Copa del Món que es jugava a Corea del Sud i el Japó, i no hi va poder anar perquè tres o quatre setmanes abans va fer una ruptura del lligament lateral de l'altre genoll.
I alguna anècdota amb algun jugador del Barça?
En recordo una amb el Samuel Eto'o, que li vam fer una sutura del menisc extern. Jugava la Copa d'Europa, es va quedar el genoll bloquejat, i a les quatre del matí el vam veure, que arribava de fora, i vam posar el menisc a puesto. I em va dir: "Uy, doctor, ya estoy bien". I dic: "No, está roto, hay que operarlo". I diu: "Bueno, pues rápido, pues quite el menisco". I dic: "No, el menisco externo hay que andar con cuidado que hay muchos jugadores de fútbol que el menisco externo les perjudica y no pueden jugar a fútbol". I diu: "Y a mi me puede pasar". I responc: "I tanto". Eto'o diu: "Pues no me lo quite". I jo dic: "Bueno, hay que ver cómo está el menisco porque estaba roto, luxado, lo hemos de colocar dentro y veremos cómo está".
I l'operació...
Vam començar l'artroscòpia, amb una epidural i estava despert. I diu: "Díagame lo que va hacer, y cuándo me diga lo que va a hacer, que me quede dormido immediatamente". I quan li vaig dir: "Se puede suturar". Eto'o respon: "Usted mismo, sutúrelo". El cosim i al dia següent ell em diu: "Doctor, me voy a casa". I jo li dic: "Espérate que las piernas se despierten bien". I ell diu: "No, no, yo ya me muevo y estoy bien". Li dono la medicació postoperatori i allà a les tres del matí truca al telèfon: "Doctor, doctor...". I jo li dic: "Samuel, ¿qué te pasa?". I ell diu: "Me duele, me duele". I jo: "Ya te lo he dicho que dolería". I ell: "¿Me voy al hospital?". I jo: "No, espérate, que ahora vengo a casa...". I a les quatre del matí o quatre i mitja arribava a casa seva amb l'ajuda del meu fill. Jo li dic: "Ya te lo dije". I ell: "Yo no sabía que dolía, y pensaba que con una pastilla esto se curaría". Portava tot el menisc cosit perquè va fer una ruptura del nansa galleda, luxat, i li vam cosir.