Una altra vegada al podi. Una altra vegada guanyant. Una altra vegada campió. Una altra vegada somrient. Una altra vegada amb el sabor del triomf a la boca. Una altra vegada rebent aplaudiments, sentint la calor d'un públic que volia tornar a veure'l de genolls, celebrant un nou títol, aixecant els braços al cel, empunyant els punys, traient-se la cinta amb ànim, amb la cara de vencedor. Rafa Nadal serà etern. Fa anys que es va guanyar que un dia el RCT Barcelona rebategi la pista amb el seu nom. Però, de moment, el que s'ha guanyat és un lloc en la història. Ningú com ell. Ha vençut Kei Nishikori 6-4 i 7-5 en 2 hores i 4 minuts per adjudicar-se per novena el títol de l'Open Banc Sabadell.

A les 2h i 4 minuts, Rafa Nadal ha tingut la segona pilota de partit, la seva segona oportunitat per proclamar-se campió de la 64a edició del Trofeu Comte de Godó. Aquesta vegada no l'ha desaprofitat. Ha estat un fuet. Ha vingut en forma, amb la moral amb magnificència i el seu novè títol no ha tingut més partitura que l'escrita per l'amo del torneig. Era el duel esperat. El desitjat per tornejos Masters 1.000 i l'anhelat pels aficionats del RCT Barcelona. El cinquè contra el sisè del món. Els dos tennistes que han acaparat el títol del torneig en els últims onze anys. Vuit títols per a Nadal, dos per a Nishikori.

Nadal ha anat de principi a fi a buscar el títol. No ha donat opció en cap moment a Kei Nishikori. No seria fàcil. Ha estat la final d'un campió contra un altre. D'un que no ha tingut rival durant vuit anys, i d'un altre que en els dos últims anys no ha trobat ningú que li oposés resistència. Però ha estat el duel entre el Nadal recuperat i el Nishikori que l'havia substituït a la biblioteca dels vencedors. Un duel interessant. No ha estat el d'una generació contra una altra, però gairebé. Nishikori acaba d'arribar i Nadal és al camí de tornada. Un, Nadal, ho ha guanyat tot; l'altre, Nishikori, aspira al mateix.

La final semblava igualada per totes aquestes circumstàncies. Edat, empenta, ambició i ganes de títols. Enfrontar-se a Nadal a casa era tot un desafiament per al japonès. Guanyar al vuit vegades campió del torneig, al número u de la terra batuda, en la seva pista preferida, era més que un repte per al japonès.

I el partit ha estat d'estira-i-arronsa. De tu em pegues i jo també. Cap no s'ha encongit. Pegaven els dos, fallaven els dos, encertaven els dos. I els dos també estaven forts de cap. Ha estat una final interessant i de les més igualades que s'han vist en els últims temps en el RCT Barcelona. Tu pegues, jo pego; tu vas a la línia, jo també. Tu arribes, jo també. Cap braç no claudicava. I els dos arriscaven, buscaven les línies, on fer més mal, on aconseguir el punt que els donés moral i, sobretot, els mantingués per davant.

Ha estat així tot. Nadal ha portat sempre la iniciativa. Nishikori ha estat més conservador. Potser, com tot japonès, ha estat molt respectuós amb tot. Amb jugar contra l'autèntic amo del torneig, amb tenir davant al número u de la terra batuda. I, sobretot, contra un adversari que estava mentalitzat per eliminar-lo, per tornar a guanyar, per gaudir del plaer de tornar a sentir-se campió del seu torneig, per sentir-se el rei de la terra batuda.

Nadal ha jugat amb el cor. Ha tirat a guanyar. I ha resultat espectacular. Ha colpejat com en els seus millors temps en el torneig. I ha anat creixent. A poc a poc. Cop a cop. És el Nadal que havia desaparegut de l'escena i que ha tornat per delectar, satisfer i fer feliç els seus veritables amics. Els que creien en ell. Els que van creure sempre ell. Veure'l somriure una altra vegada, veure'l aixecar el trofeu que li han lliurat Josep Oliu, principal patrocinador del torneig i del campió, i Carlos Godó, en absència del seu pare Javier Godó, comte de Godó, significa tota una alegria per al tennis espanyol. El campió està de tornada. No està acabat com van vaticinar molts.

En el seu discurs de campió, Rafa ha dedicat el triomf a la seva mare, que complia anys, i el públic ha respost cantant un “Feliç aniversari”. Un dia feliç per al millor tennista espanyol de tots els temps, que ha igualat els 49 títols en terra batuda de Guillermo Vilas.