José Mourinho s'ha tornat a sentir còmode a l'Spotify Camp Nou. Després de més d'una dècada d'aquells xous lamentables com a entrenador del Reial Madrid, ara ha tornat a enfrontar-se al Barça i ha entrat per la porta gran. El tècnic portuguès continua amb la seva mentalitat provocadora i cada gest que fa, estudiadíssim, continua generant tensió a qualsevol adversari.
El José Mourinho de sempre
Passen els anys i tot continua igual. Mourinho va tornar a visitar el feu blaugrana i va tornar a demostrar que aquella versió tan provocadora de la seva primera etapa a la banqueta merengue no ha marxat. Un Mourinho que ja a la prèvia del Clàssic va escalfar el partit, però que el va acabar de fer explotar sobre la gespa. Discutint amb els àrbitres des del principi, pressionant cada vegada que sortia de la zona de banquetes i demostrant que encara té energia per crispar tothom.
No va fer ni cas dels càntics que li van dedicar des de la grada culer. Però tampoc va reaccionar amb el primer gol de Kylian Mbappé, que suposava l'1-0 al marcador. Un Mourinho que semblava calmat, però que no seria així. A mesura que van anar passant els minuts del Clàssic, es va anar encenent la seva versió més polèmica i va acabar amb una nova celebració icònica.
La celebració més provocadora de José Mourinho
Ja al tram final del partit, amb empat al marcador, va arribar el gol de la sentència de Mbappé. Una gran celebració dels jugadors merengues dins del camp, però l'espectacle de debò era lluny dels grans protagonistes. Mourinho, ja molt més entonat i ficat dins del partit, va deixar anar tota la ràbia amb una celebració particular: Mourinho es va posar de genolls, va treure el puny i també la llengua. Una imatge que tot l'estadi i la banqueta del Barça van veure sense problemes.
DE RODILLAS Y CON LA LENGUA FUERA 💥 MOURINHO SIENDO MOURINHO. Su celebración del 1-2 del Real Madrid en el Camp Nou #ELCLÁSICOenDAZN https://t.co/LLJOBPYjRD
— DAZN España (@DAZN_ES) October 25, 2026
Una provocació en tota regla que recorda temps passats. Tothom té present aquell dia que el seu Inter de Milà va eliminar el Barça de Frank Rijkaard de la Champions League i va córrer pel camp mentre s'encenien els aspersors. També el lamentable gest de posar el dit a l'ull de Tito Vilanova a la Supercopa del 2011 o quan va esperar l'àrbitre Fernando Teixeira Vitienes al pàrquing després d'un Clàssic del 2012.
Semblava que Mourinho havia tornat al Reial Madrid d'una manera diferent, més relaxat, més madur i més allunyat de les polèmiques, però la realitat és que continua sent el mateix que abans. Un primer Clàssic de la temporada que s'emporta el Reial Madrid i que serveix a José Mourinho per fer el seu particular cop sobre la taula. I si de passada ha pogut provocar els culers, un punt més que li dona la parròquia blanca.